Democràcia, autogovern i autodeterminació.

... la democràcia és el sistema polític que es constitueix a partir dels ideals d´igualtat i autogovern. (...)

La igualtat política dels ciutadans és una exigència que deriva del supòsit d´idèntica dignitat per a tots els éssers humans. Donar un vot a cada persona significa deixar de costat els accidents genètics, familiars, socials i culturals que fan que cada ésser humà ocupi una posició distinta en el món, ressaltant el que tots tenen en comú, que és la seva condició racional i social.

D´altra banda, el valor d´autogovern no és sinó l´adaptació al pla col·lectiu de la capacitat d´autodeterminació que tenen els éssers racionals lliures quan actuen. De la mateixa manera que una persona exerceix la seva llibertat prenent decisions per si mateixa, sense permetre que altres li dictin el que ha de fer, una societat és lliure quan les decisions es prenen en funció del que volen els seus ciutadans, sense que ningú els imposi un curs d´acció polític específic. (...)

És evident que si interfereixen instàncies contramajoritàries la presa de decisions col·lectives, el principi d´ igualtat no es veu necessàriament afectat però el d´autogovern sofreix un important retall, ja que la decisió final pot no coincidir amb les preferències de la gent. El principi d´autogovern, amb altres paraules, sí constitueix una base sòlida des de la que rebutjar les institucions contramajoritàries.

Per exemple, crec que prendre´s seriosament l´autogovern exigeix acceptar, amb certes condicions, és clar, la possibilitat d´autodeterminació territorial, quelcom que sembla ser un tabú polític en quasi tots els països. Si la democràcia és una forma de resolució de conflictes d´interessos basada en les opinions de la gent, no pot passar que no hi hagi una forma democràtica de processar una demanda de secessió per part d´un grup territorialment concentrat. Aquesta demanda, a l´igual que qualsevol altra, ha de poder ser processada per la democràcia. Per descomptat, les demandes secessionistes plantegen problemes molt complexos, però la solució no pot consistir en la negació de la demanda sense més.

Ignacio Sánchez-Cuenca, Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, nº 200,