Responsabilitat i compliment de les normes.

Arran de l'atropellament esgarrifós de tren, esdevingut la revetlla de Sant Joan a l'estació de Castelldefels, en què va haver-hi una trentena de víctimes, entre ferits i morts, tots els mitjans de comunicació van córrer a esprémer la notícia a força d'entrevistar testimonis, familiars, polítics, personal mèdic i ferroviari.

Tots hi van dir la seva a partir d'uns fets incontrovertibles: unes 700 persones baixen del tren de Rodalies procedent de Barcelona, la majoria utilitza el pas subterrani, però un grup de viatgers, davant l'aglomeració del pas, opta per travessar les vies, just en el moment en què un tren d'alta velocitat ve en direcció contrària, i esclata la tragèdia.

En una de les connexions en directe efectuades l'endemà del tràgic accident, un noi dels que van travessar i va resultar miraculosament il·lès expressava davant les càmeres la seva perplexitat per uns fets que s'haurien pogut evitar, deia ell, si hi hagués hagut més vigilància.

Tot i la presència dels senyals de prohibició, el noi va objectar que "ja ho sabem que és prohibit travessar les vies, però com que ningú no ens ho va impedir!"

Què devem estar fent malament, a casa o a l'escola, perquè uns nois s'avinguin a complir les normes només si hi ha algú amb prou autoritat i contundència per imposar-ne el compliment? En una època, incomplir les normes era un signe de rebel·lia o de joc temerari on l'infractor, conscient de l'acció, assumia a l'avançada els riscos i les conseqüències.

Ara no s'assumeixen ni abans ni després, en què la perplexitat sovint és la reacció a una sanció que, lluny de provocar el penediment i la voluntat d'esmena, sol ser objecte de rampellades, impugnacions i incomprensió.

Malauradament de vegades les sancions -i el sentit comú- són tan implacables com un tren en marxa.

La resposta del noi de la tele és similar a la d'un altre noi que, a final de curs, expressava la mateixa perplexitat pel fet d'haver de repetir curs injustament, ja que si bé és veritat que "jo ja sabia que havia d'estudiar, ningú no m'havia avisat del que podia passar".

Com deia aquell, "jo no faria mai pònting, ni lligat!"

Jordi Estrada, perplexitats, Regió 7, 10/07/2010