Jeremy Bentham, opinió pública i democràcia.

Jeremy Bentham (On the Liberty of the Press and Public Discussion) justificava el nexe entre versemblança i democràcia tot i afirmant que aquesta no només aspira a un govern consentit, sinó a què el consentiment sigui raonable. Aquesta raonabilitat la procuren els ciutadans a l´arena de l´opinió pública. Aquesta anima un tràfec d´opinions i justificacions amb pretensions de veritat i justícia que els ciutadans usen per traslladar als òrgans formals del sistema polític les seves demandes i interessos, tot i evitant semblar esclaus dels seus propis prejudicis i atenent l´opinió dels altres. A més, la limitació del poder, consustancial a la democràcia, ve garantida no només perquè els governants retren periòdicament compte, sinó perquè existeix el "tribunal de l´opinió pública" que es nodreix d´una premsa autònoma, lliure i plural que busca la veritat i aporta en cada cas informació apropiada. D´aquesta manera l´opinió pública esdevé en fòrum per a la discussió dels diferents assumptes; dóna veu a diversos interessos recolzant uns i criticant altres; vigila l´escena política examinant l´exercici dels seus actors i airejant les seves conductes reprovables. En resum, sense una opinió pública saludable i transparent, gràcies a la qual els ciutadans disposen de mitjans i oportunitats per compondre un judici informat i decidir de mode raonable i responsable, no hi ha democràcia valuosa.

Ramón Vargas-Machuca, Añoraza de una opinión pública razonable, Claves de razón práctica, junio 2010, nº 203

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"

Imatge
En la última escena de la película La lengua de las mariposas , basada en el relato del mismo nombre de Manuel Rivas , un niño pugna con sus padres y otros vecinos en la búsqueda de insultos cada vez más contundentes contra el maestro, un republicano que en el filme encarna Fernando Fernán-Gómez. Al muchacho no le llegan los insultos que busca; el maestro al que ahora insultan y apedrean fue quien le enseñó a leer. Luego estalló la guerra y la población se hizo del lado nacional y persiguió al maestro por rojo. Entonces la vecindad le gritaba rojo, cabrón, mientras los sublevados lo cargaban en los furgones terribles. Entonces el niño encontró en su memoria dos palabras que gritó con todas sus fuerzas: -¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!! Él no había aprendido insultos... En realidad tilonorrinco es un bicho raro que habita en Australia y espiditrompa es la lengua de las mariposas... Palabras del maestro. Los insultos tienen su origen en el desdén o en el odio; como dice el filó
Més informació