La intel.ligència social és la justícia.

El triomf de la intel.ligència personal és la felicitat. El triomf de la inteligència social és la justícia. Ambdues estan unides per vincles quasi oblidats. Hans Kelsen, un dels grans juristes del segle XX, els va descriure amb claredat: "La recerca de la justícia és l´eterna recerca de la felicitat humana. És una felicitat que l´home no pot trobar per si mateix, i per això la busca en la societat. La justícia és la felicitat social, garantida per l´ordre social". La felicitat política és una condició imprescindible per a la felicitat personal. Hem de realitzar els nostre projectes més íntims, com el de ser feliç, integrant-los en projectes compartits. Només els eremites de tots els temps i confessions han pretés viure la seva intimitat amb total autosuficiència. Han estat atletes de la desvinculació. De tot això es desprèn un corol·lari:

Són intel·ligents les societats justes. I estúpides les injustes. Ja que la intel.ligència té com a meta la felicitat -privada o pública-, tot fracàs de la inteligència entranya desgràcia. La desgràcia privada és el dolor. La desgràcia pública és el mal, és a dir, la injustícia.

José Antonio Marina, La inteligencia fracasada, Anagrama, Barna 2004