Democràcia i dimensió epistèmica.

En els nostres dies Habermas, entre d´altres, ha conceptualitzat de manera tan exhaustiva com rigorosa la naturalesa deliberativa que correspon a l´opinió pública en democràcia. Ha explicitat les exigències discursives necessàries perquè el procés de formació dels nostres judicis i voluntat polítics sigui raonable. Opinions i decisió han de ser filtrades a partir de criteris d´imparcialitat i justícia que eliminen alternatives irracionals o inconsistents i permeten jerarquitzar les propostes d´acord amb els principis normatius que donen valor a la democràcia (J. Habermas, ¿Tiene aún la democracia una dimensión epistémica? Investigación empírica y Teoria normativa, ¡Ay Europa!, Trotta Madrid 2009). En tant que "règim d´opinió pública", la democràcia ha d´operar també amb transparència, amb raons confessables i exposades coram populo (en veu alta i sense temor) i erga omnes (a la vista de tothom i destinada a tothom). Com ja digués Kant, el caràcter públic -no secret ni opac- dels debats i decisions força a procedir conforme a pretensions de justícia i versemblança.

Ramón Vargas-Machuca, Añoranza de una opinión pública razonable, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010.