Capitalisme i salut mental (Mark Fisher)

El concepte de realisme capitalista de Mark Fisher proporciona una lent crítica a través de la qual entendre les interconnexions entre el capitalisme contemporani i la salut mental. En la seva obra seminal, Fisher argumenta que el sistema econòmic dominant no només configura les condicions materials, sinó que també influeix en els estats psicològics, cosa que porta a una sensació generalitzada de desesperança i desesperança. Postula que les demandes implacables d'una societat capitalista, caracteritzada per la necessitat de productivitat i flexibilitat constants, creen un entorn d'ansietat i angoixa mental, on els individus lluiten per conciliar el seu benestar personal amb les expectatives imposades pel mercat.

Fisher estableix paral·lelismes entre els problemes de salut mental i les condicions laborals postfordistes, suggerint que la inestabilitat i la precarietat del treball modern poden conduir a un augment dels nivells d'ansietat i depressió. Aquesta relació fa ressò de la crítica de Marx al fetitxisme de la mercaderia, on la salut mental es pot veure com a simptomàtica de problemes sistèmics més amplis inherents a les estructures capitalistes. L'experiència de la "precarietat" —la inestabilitat de l'ocupació i la incertesa de les perspectives de futur— exacerba encara més els sentiments d'alienació i desesperança, ja que els individus queden atrapats en un cicle de contractes a curt termini i atur, incapaços de visualitzar un futur estable.

La crítica de Fisher s'estén a l'àmbit de la cultura, particularment a través de la lent de la hauntologia , un terme utilitzat per descriure la persistència del passat en la cultura contemporània. Argumenta que les formes culturals actuals estan fortament influenciades per la nostàlgia, ja que els individus busquen consol en el passat en un futur que sembla cada cop més inabastable. Aquesta nostàlgia es manifesta en diversos mitjans, com ara la moda i el cinema, on domina una repetició d'estils i temes antics, reflectint una incapacitat cultural més àmplia per imaginar nous futurs.

Les implicacions d'aquesta condició hauntològica són significatives per a la salut mental, ja que la dependència de formes culturals passades pot conduir a un cicle de consumisme que ignora el potencial de noves expressions culturals i relacions socials. A mesura que els individus queden atrapats en aquest cicle impulsat pel consum, la seva salut mental es pot deteriorar encara més, alimentada per una cultura de gratificació instantània i una manca de connexió genuïna amb els altres. El consum excessiu associat a la moda ràpida, per exemple, no és només un reflex de les pressions socials, sinó també un mecanisme a través del qual els individus busquen afirmar la identitat en un món cada cop més mercantilitzat.

Philososopheasy, Mental Health in Platform Capitalism, philosopheasy.com 01/06/2025