Oswald Spengler, Occident en decadència.





Has sentit mai una sensació insidiosa d'inquietud pel món? Una sensació persistent que alguna cosa no va del tot bé, que els fonaments sobre els quals ens assentem estan canviant subtilment? Si és així, no estàs sol. Durant més d'un segle, pensadors i estudiosos han lluitat amb una inquietud similar, qüestionant la direcció de la civilització occidental, la seva sostenibilitat i el seu destí final. I al centre d'aquest debat hi ha l'obra d'un home que es va atrevir a veure la història no com una història de progrés infinit, sinó com un cicle de vida, mort i renaixement: Oswald Spengler.

L'obra magna de Spengler, La decadència d'Occident, és una lectura densa i sovint desafiant, però el seu argument central és sorprenentment simple: les civilitzacions són com organismes. Neixen, creixen, floreixen i després decauen i moren. No veia la història com una línia recta de progrés, sinó com una sèrie de cicles autosuficients, cada civilització seguint una trajectòria predeterminada. Això contrasta fortament amb la visió occidental predominant del progrés històric, la idea que cada generació es basa en l'anterior, avançant sempre.

I si no és així? I si, com argumenta Spengler, tots estem atrapats en les etapes finals del cicle vital d'una civilització?

La tesi central de Spengler gira al voltant de la distinció entre «Cultura» i «Civilització». Per a Spengler, una Cultura és una fase vibrant, creativa i espiritualment rica. És el període de floriment artístic, investigació filosòfica profunda i un sentit d'identitat cohesionat. Penseu en l'antiga Grècia en el seu apogeu o en el Renaixement a Europa. Però inevitablement, segons Spengler, una Cultura madura i comença el seu inevitable descens cap a la Civilització.

La civilització, segons Spengler, són les restes fossilitzades d'una cultura que va viure una vegada. És un període d'estructures rígides, excés de material i pèrdua de l'impuls creatiu original. En lloc d'expressió artística genuïna, tenim imitació i repetició. En lloc de profundes idees filosòfiques, tenim anàlisis tècniques i aprenentatge memorístic. L'esperit ha fugit, deixant enrere una closca buida.

Spengler creia que Occident, en el moment en què escrivia, ja havia entrat en la seva fase de "Civilizació". Considerava la Primera Guerra Mundial com un moment crucial, un símptoma de la decadència subjacent, no només un esdeveniment singular. L'auge posterior de la política de masses, l'acceleració tecnològica i la recerca incessant de l'eficiència van reforçar el seu desolador pronòstic. Veia aquestes coses com expressions de la pèrdua de valors, la decadència de l'esperit i el triomf de les preocupacions materials. Aleshores, quins són els signes reveladors que una civilització està en camí de desaparèixer? Spengler va identificar diversos símptomes clau. 

  • L'auge de la societat de masses: homogeneïtzació, estandardització i pèrdua de la singularitat individual.

  • El domini dels diners i l'urbanisme: un enfocament en la riquesa material i l'anonimat impersonal de les ciutats en expansió.

  • La decadència de la creativitat: el declivi de la innovació artística i intel·lectual genuïna.

  • El canvi cap a l'imperi i el poder extern: una preocupació per la força militar i l'expansió territorial.


    Philosopheasy, Oswald Spengler: Why Civilizations Die Like Organisms. The Decline of the West Explained, philosopheasy.com 11/06/2025


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

La ciència del mal (Simon Baron-Cohen).