"Els poderosos fan allò que les seves forces els permeten mentre que els febles cedeixen" (Tucídides)


Illa de Melos



Un dels episodis més recordats de la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides és el diàleg en què es relata la negociació entre els ambaixadors d'Atenes i els dirigents de l'illa de Melos, que hauria tingut lloc l'estiu de l'any 416 a.C. Els melis, que eren colons d'Esparta, volien mantenir la seva neutralitat en el conflicte que enfrontava els espartans i els atenesos. Els atenesos, en canvi, els volien sotmetre a vassallatge, forçant-los a entrar a la Lliga de Delos. Tucídides, contemporani dels esdeveniments, no era present a la negociació. Aquest diàleg, com la major part dels discursos que es troben a l'obra, és una invenció. En aquest cas, es tracta d'una invenció que il·lustra els lectors de la crua realitat de la política. Per voluntat dels oligarques melis, que tenen por que els ambaixadors atenesos enganyin la multitud amb un discurs seductor, el diàleg no es fa a l'assemblea, davant del poble. Aquesta decisió permet els ambaixadors prendre's el luxe de subratllar que s'estalviaran les referències hipòcrites a la justícia, que sí que haurien fet davant l'assemblea, per centrar el discurs sobre els interessos. Amb tot, abans de parlar dels interessos, es com­plauen a assenyalar que la justícia només intervé quan hi ha igualtat de forces, mentre que quan, com passa entre els atenesos i els melis, hi ha un clar desequilibri de poder, regeix un altre principi: "Els poderosos fan allò que les seves forces els permeten mentre que els febles cedeixen". Aquest és vell principi del realisme polític ...

El diàleg que es desenvolupa a partir d'aleshores no té pèrdua. Els atenesos negocien com si els melis només poguessin optar entre cedir a les pretensions d'Atenes i sacrificar la seva sobirania o no cedir i ser destruïts. I argumenten que és en la primera opció on coincideixen els interessos de les dues parts. Segons els ambaixadors, el fort sempre pot aspirar al millor bé, mentre que el feble s'ha de conformar amb el mal menor. Els melis apunten una tercera opció, que, de fet, és, com hem vist, per a ells, la primera: el manteniment de la neutralitat, l'amistat sense aliança. Però els ambaixadors atenesos la rebutgen argumentant que allò que, en realitat, els perjudica no és l'enemistat de Melos, una illa insignificant, sinó una amistat que podria ser vista com un senyal de feblesa pels pobles sotmesos a desgrat al seu l'imperi. La neutralitat dels melis és, segons aquesta argumentació, un risc per a Atenes perquè podria portar aquests altres pobles a revoltar-se contra el seu poder. 

Com ja va assenyalar Thomas Hobbes al segle XVII, en el seu diàleg amb els melis, els atenesos només estaven interessats a negociar les condicions de la rendició. Els melis no es van rendir i van ser massacrats. Però Atenes va acabar perdent la guerra amb Esparta.

Josep Maria Ruiz Simon, Diàleg de Melos, La Vanguardia 06/07/2015

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació