"Ser oprimit és una font de poder" (Tom Holland)
Bari Weis: Sempre m'ha interessat molt com el cristianisme passa de ser la perdició dels poderosos a ser la fe de l'emperador. Constantí, l'emperador que podria haver estat un déu, es converteix en canvi a la fe el déu de la qual va morir en una creu. Com passa això?
TH: Per als romans, és desconcertant. Estan molt desconcertats. Qui es creu que són els cristians? No tenen una terra. No tenen una ciutat mare. Com que reivindiquen una identitat universal, als romans els sembla que no tenen cap identitat. Aquesta és una tensió que recorre tot el cristianisme.
La paradoxa és el gran motor del relat cristià i de la història cristiana. La idea que un home pugui ser un déu, la idea que algú mort és tornar a la vida, la idea que algú que pateix la mort d'un esclau pugui ser més gran que el Cèsar: Totes aquestes són paradoxes. I al llarg dels 2.000 anys d'història del cristianisme, no és estrany que aquestes idees hagin generat, alhora, altres paradoxes, de les quals jo diria -i això ho assenyalen les persones hostils al cristianisme- que per a un poble que pretén tenir una identitat universal, als cristians els agrada molt barallar-se entre si i negar-se mútuament el nom de cristians.
El cristianisme és una fe que es fonamenta en la convicció que un criminal crucificat que pateix la mort d'un esclau triomfa sobre l'imperi més gran sobre la faç del planeta. Aquesta convicció l'ha dut a convertir-se en l'explicació més hegemònica de qui són els humans –quin és el seu propòsit sobre la faç de la terra i on aniran després de la mort– que no hagi existit mai. I això li dóna un grau de poder increïble, i ha donat poder a reis i emperadors i papes.
Aquesta és la paradoxa suprema de la història cristiana, una fe que es va fer poderosa en virtut de consagrar com el seu símbol algú totalment impotent. És increïble.”“BW: Una de les coses que Dominion: How the Christian Revolution Remade the World fa amb tanta força és mostrar com coses que donem per fetes eren en realitat idees cristianes. Algunes són òbvies: les idees de caritat, perdó o redempció. Però vostè relaciona fins i tot la Revolució Americana i la Revolució Francesa amb el cristianisme. Parla de com els impulsos subjacents al wokisme són fonamentalment cristians.
TH: El cristianisme és inherentment subversiu de l'ordre establert en què neix. A la Reforma del segle XI el va seguir la Reforma del segle XVI, i aquesta, al seu torn, el van seguir la Il·lustració, les revolucions i les grans convulsions culturals, ètiques i morals que vivim actualment.
Es poden distingir certs temes permanents. Un és la idea que els últims seran els primers: la humiliació del mateix papat al segle XVI. L'enderrocament de reis, emperadors i tsars a les revolucions americana, francesa i russa. És l'enderrocament d'estàtues a l'Amèrica contemporània, la idea que hi ha gairebé una virtut inherent al victimisme. Ser oprimit és una font de poder. És una idea molt radical que el cristianisme utilitza i ha utilitzat com a arma una vegada i una altra.
M'atreviria a dir que hi ha molt pocs aspectes de les guerres culturals que es lliuren actualment als Estats Units que no tinguin en última instància el seu origen a la teologia cristiana. Com la qüestió trans. D'una banda, es diria que la idea que un home es pugui convertir en dona o una dona en home s'oposa radicalment a l'ensenyament cristià. Déu crea l'home i la dona per separat al Gènesi, i realment no hi ha cap tipus de sanció per pensar una altra cosa. Però, alhora, la defensa dels drets de les persones trans, tal com la promouen els qui fan campanya a favor seu, es fa invariablement en termes molt cristians. Les persones trans es defineixen com els últims. I això sembla imposar una mena de suposició instintiva que els últims s'han de convertir en els primers.”
Bari Weis, entrevista a Tom Holland. Tom Holland on How Christianity Remade the World, The Free Press 12
Comentaris