El posthumanisme és el gran problema?

L'espècie humana ha anat adaptant-se a condicions difícils en les quals ha pogut sobreviure i, com a individus conscients, desitgem millorar les nostres capacitats personals i les de la nostra descendència. En aquest moment hem desenvolupat noves tecnologies que ens plantegen la qüestió de si hem d'actuar sobre la nostra espècie per poder sobreviure als reptes als quals ens hem d'enfrontar en el proper futur. ¿Hem d'anar pensant en un futur en el qual superem les limitacions de la nostra espècie?

En els darrers anys ha aparegut un conjunt de tecnologies que tenen efectes sobre les noves capacitats personals. Hi ha un nombre de dispositius mecànics que ens permeten, per exemple, reparar els nostres òrgans quan algun d'ells no funciona. Això va des de les ulleres o els audiòfons fins a braços o cames ortopèdics que estem perfeccionant de forma progressiva. Fem servir cada cop més instruments electrònics per suplementar la nostra memòria o per comunicar-nos i comencem a connectar-los de forma més directa amb el nostre cervell. Prenem derivats químics per despertar-nos o adormir-nos. I les tècniques de modificació genètica es perfeccionen. Els mètodes d'edició genòmica que s'han desenvolupat darrerament poden modificar l'ADN dels organismes de forma precisa. La imaginació es desborda i ja hi ha qui pensa a traspassar la barrera entre humans i màquines o a començar a modificar el genoma humà per donar lloc a una nova espècie que visqui en el futur complex que sembla acostar-se. Una exposició al CCCB presenta algunes d'aquestes qüestions.

La pregunta que ens podem fer és si té sentit en aquest moment buscar vies per aconseguir que els humans surtin de les limitacions de l'espècie per acabar donant lloc a una espècie posthumana. D'una banda caldria que establíssim si realment estem en condicions de fer alguna cosa semblant o encara és ciència-ficció. Els mètodes que han estat desenvolupats per editar genomes potser es podrien fer servir per modificar algun gen que produeix alguna malaltia genètica, una cosa que el diagnòstic prenatal ja està fent, per exemple, en els casos de famílies portadores d'una malaltia.

Modificar gens implica fer néixer els infants per fecundació in vitro i això no és pas el que voldrem fer de forma generalitzada. A més, ara per ara hi ha pocs gens dels quals estiguem segurs que per ells sols controlen caràcters genètics amb impacte. Per ara la millora de l'espècie passa com sempre hem fet per escollir la parella amb qui ens agrada més tenir fills, mentre que el diagnòstic prenatal permet d'evitar, si volem, que la nostra descendència tingui algun gen portador d'una malaltia.

Tampoc hi ha gaires possibilitats de tenir híbrids amb màquines més enllà del que ja estem fent. Ja depenem d'ordinadors i telèfons mòbils per a la nostra vida quotidiana. Pot ser que en algun moment controlem aquests dispositius de forma més directa, però connectar el nostre cos amb elèctrodes és complex. Hi ha malalties com les derivades de la pèrdua de visió o oïda que tant de bo es puguin beneficiar de sistemes electrònics, i potser hi haurà sistemes mecànics que ens permetran fer alguna funció feixuga amb menys d'esforç. També potser hem de vetllar per l'aparició de soldats robotitzats amb capacitat de decisió autònoma.

Per tant el debat sobre el posthumanisme és una discussió filosòfica certament interessant, pot ser un exercici de ciència-ficció o pot acabar portant les prediccions tan lluny que, espantats, acabem decidint prohibir-ho tot, com pot acabar passant amb l'edició del genoma humà. No hi ha cap necessitat de tot això per ara. Ningú vol l'establiment de races superiors per cap via genètica ni electrònica. Tenim sistemes de control i normes de treball en els nostres laboratoris i hospitals que poden vetllar perquè les noves tecnologies es facin servir de manera beneficiosa. I hem d'evitar que algunes discussions teòriques ens desviïn de preguntes sobre com apliquem les noves tecnologies en l'inici de la vida i com enfrontem el seu final en el nostre món que envelleix cada dia.

Realment els nostres problemes són uns altres. Si hi ha diferències entre la gent és perquè hi ha encara centenars de milions de persones sense accés al menjar que necessiten, sense accés a aigua potable o a electricitat, o sense bons nivells d'educació. I tot això en un entorn que de cop descobrim que estem modificant de forma intensa. La humana és una espècie animal i s'ha anat fent durant milers d'anys, adaptant-se a un entorn hostil que ha acabat dominant pràcticament sense adonar-se'n.

Ens haurem d'enfrontar a les qüestions que hem de resoldre amb les eines genètiques que tenim, amb la cultura i la tecnologia que hem desenvolupat i que ens ofereix solucions extraordinàries si les volem fer servir en benefici de tots.

Pere Puigdomènech, Humans i posthumans, el periodico.cat 16/01/2016