La base materialista de la neuroètica.

La pregunta inicial a la qual la neuroética  ha de donar resposta és la següent: com les ciències naturals poden aprofundir la nostra comprensió del pensament moral? Aquesta pregunta no és nova, però el que sí és relativament nou és la presa de consciència de l'amplitud amb què els antics problemes filosòfics emergeixen en el si de les neurociències en ràpida evolució, com ara el problema de saber si l'espècie humana posseeix com a tal un lliure albir, el que significa tenir una responsabilitat personal o ser un si mateix, quines són les relacions entre les emocions i la cognició, o entre les emocions i la memòria .(...)

... la neuroética s'ha d'establir sobre els fonaments científics i filosòfics sans del materialisme il·lustrat (...)

El materialisme il·lustra’t

1) adopta una concepció evolucionista de la consciència, segons la qual aquesta constitueix una part irreductible de la realitat biològica, és una funció del cervell apareguda al curs de l'evolució, tot i constituint un objecte apropiat de la investigació científica;

2) reconeix que una comprensió adequada de l'experiència conscient i subjectiva ha de tenir en compte alhora la informació subjectiva , obtinguda per autoreflexió, i la informació objectiva, obtinguda per observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;

3) descriu el cervell com un òrgan plàstic, projectiu i narratiu, que actua conscient i inconscientment de manera autònoma i resultant d'una simbiosi sociocultural-biològica;

4) considera l'emoció com la marca distintiva de la consciència: les emocions van fer que es desperti la matèria i li van permetre produir un esperit dinàmic, flexible i obert, ...


Kathinka Evers, Neuroética. Cuando la materai despierta, Katz editores, Madrid/Buenos Aires 2010