Orígens antropològics de la lògica binària.
El que més pertorba l'ésser humà és la incertesa. Aquesta inquietud dóna base als edificis de les religions. No suportem la incertesa que ens provoca tenir un cervell que imagina el que pot venir. Si només visquéssim l'instant no hi hauria cap problema, però com estem vivint el passat amb la memòria i el futur amb els projectes, hem de carregar amb aquesta incertesa que ens angoixa. Per tenir memòria sentim el patiment de l'absència, i per tenir capacitat d'imaginar, apareix el futur, aquest futur que ens provoca incertesa. Sobre aquests dos pilars de la condició humana -el dolor de l'absència i la incertesa de l'avenir- s'aixequen els enormes i duradors edificis de les religions. El rebuig a la incertesa ens fa organitzar el nostre món per apartar tant com sigui possible. Què millor per dissipar la incertesa que ens diguin "això sí, això no", "això és blanc, és a dir negre". Llavors diríem que, per naturalesa, l'ésser humà es lliura a una lògica binària que ordena el món en una constant acció de "dins / fora", "veritat / mentida", "sí / no" ... Això et dóna una tranquil·litat molt desitjable perquè et permet saber on estàs. Aquesta lògica ha aixecat el món actual i ha donat uns fruits impressionants: no tindríem ciència física sense aquesta lògica del terç exclòs d'Aristòtil, perquè tot està basat en la possibilitat que, per molt complicat que trobis alguna cosa, pot ¬ des deixar una part dins i una altra fora, és a dir, ho pots tallar, el pots desmuntar sense destruir-lo, i per tant pots tornar a muntar-lo. Aquest model ens ha donat molt bons resultats, però ha arribat un moment en què ja no ens serveix per entendre el món. La mateixa ciència, quan arriba al fons de la matèria i a la física quàntica, descobreix que aquest sistema ja no funciona.
Pensàvem que una cosa podia ser natural o artificial. El món és el natural, i el que genera l' homo faber són coses artificials. Amb aquesta claredat s'ordenava el món, pensant, a més, que el natural era millor que l'artificial. Establíem un sistema de categories on, per exemple, un aliment natural era superior a un que tingués components químics o que fos manipulat genèticament. Aquesta dicotomia et permetia també organitzar el món dels valors. Per exemple, l'heterosexualitat és natural i l'homosexualitat és contra natura i, per tant, negativa. Així s'organitzava el món de manera molt confortable i clara. Però això ja no funciona, perquè ara estem ficant en el cos, que és el recinte del natural, coses artificials. Una cosa que, d'altra banda, veníem fent des dels primers tatuatges de les cultures primitives -en posar tinta dins de la pell, o introduint un os o un metall en el lòbul de l'orella o en el cartílag del nas- , un procés que ara s'accelera amb la incorporació de trasplantaments, implants i cèl·lules mare ...
Antonio Rodríguez de las Heras, La lógica borrosa, (entrevista), El Estado Mental, nº 1, 2011
Comentaris