El vot com a refugi.

Cada dia resulta més clar que la democràcia que tenim, i que sembla que tindrem, és bàsicament electoral. Jo sempre havia pensat que les eleccions lliures i periòdiques eren precisament el mínim d'una democràcia, el seu punt d'arrencada, i que llavors, entre tots, havíem d'anar construint una societat amb més llibertat, més igualtat i més fraternitat (faig servir expressament aquestes expressions).

Es veu -m'hi oposaré sempre- que les coses no van així. Els ciutadans queden progressivament reduïts a la condició de súbdits: els toca pagar -pagar-ho tot tres vegades- i han d'abandonar qualsevol expectativa d'un futur menys conflictiu, més humà. Aquest drama, però, no el viu només la ciutadania sinó que abraça les institucions públiques i els estats. Els interessos econòmics privats-especulatius i potser mafiosos- compren, venen i lloguen estats sencers. Estan fent una cacera despietada de tot el que és públic. Estan subhastant el present i el futur de tots.

D'aquí a ben poc, el poble ja només podrà votar. Llavors, però, ja no tindrà sentit que voti. Els que no creuen en la democràcia encara es refugien precisament en el fet d'haver estat votats, com si això fos tot. S'hi refugien quan volen fer creure que, perquè han estat votats, qualsevol decisió seva ja és legítima. Doncs, no. Estan legitimats per prendre decisions, però no qualsevol decisió, llevat que vulguin imitar els governs autoritaris.

Però també es refugien en els vots obtinguts per esquivar l'acció de la justícia, com si fossin intocables. Així dinamiten la separació de poders que defineix la democràcia.

Si els demòcrates no reaccionen, aviat comprovaran el resultat de la subhasta i del vot submís: s'haurà imposat la tirania, potser amb rivets democràtics.

Josep-Maria Terricabras, Contra la democràcia subhastada, El Periódico de Catalunya, 20/07/2011