Richard Sennet, Oliver Sacks i les ciències humanes.

Fa temps que han quedat enrere les formes de la sociologia basades exclusivament en les estadístiques, les enquestes i els estudis de camp. És cert que, sense un mínim suport empíric, la sociologia mancaria no solament de tot prestigi, sinó també de tota credibilitat. Com a ciència humana, la sociologia no pot aspirar a l’exactitud de les ciències de la natura o de les ciències exactes, sinó que ha de trobar la seva pròpia concepció del rigor, de la competència; el seu propi mètode que faci justícia al fet que l’observador i l’observat, el subjecte i l’objecte d’aquesta ciència coincideixen en una mateixa entitat, és a saber, l’ésser humà. Amb aquesta complexitat en el punt de mira, la sociologia no es pot conformar a descriure com són les societats, com es configuren els comportaments humans i de quina manera aquests han canviat amb el pas de les generacions. Una sociologia exclusivament descriptiva corre el risc d’empobrir les ciències humanes acadèmiques que, sota les exigències de l’eficiència institucional, han abandonat tota aspiració normativa o prescriptiva i han quedat recloses en els llimbs de les disciplines inútils sota l’amenaça permanent de desaparició.

En els seus assajos, Sennett beu contínuament de la seva pròpia experiència. Així doncs, la seva educació musical li permet una mirada atenta a la complexitat dels treballs artesanals, de la qual extreu les seves conclusions sobre la devoció que es necessita per aconseguir l’excel.lència productiva. Un altre autor traduït i editat per Anagrama, i també representant de la tradició divulgativa nord-americana, Oliver Sacks, acostuma a aproximar-se als assumptes que estudia des del mateix prisma subjectiu, fet que no ha de ser considerat únicament una estratègia retòrica per guanyar-se el lector, sinó més aviat una manera d’apropiar-se de l’assumpte d’estudi i de transmetre’l amb tanta autenticitat com sigui possible. Això corrobora que les ciències humanes, com s’ha dit més amunt, suposen la fusió de la perspectiva subjectiva amb l’objectiva, que el subjecte que mira estudia la seva pròpia mirada, que la ciència sociològica ha d’incloure necessàriament l’experimentador, ja que, en cas contrari, esdevé una disciplina buida i grisa que difícilment contribuirà a fer llegible una realitat que s’ha tornat incomprensible per a la gent.

Daniel Gamper, L´individu arraconat en el mercat, Barcelona Metropolis, Primavera 2011
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=526&prevNode=35&tagId=Daniel%20Gamper