"La felicitat es pot experimentar canviant els bolquers al teu fill".

Unes alumnes em fan una entrevista sobre la felicitat.

Si haguessis de definir la felicitat d'una manera objectiva amb una frase, com la definiries?

No crec que hi hagi una definició objectiva. Jo us puc donar la meva definició que ha de ser per força subjectiva: la felicitat és un estat de plenitud i com a tal és un estat efímer, mai el pots mantenir del tot per gaire temps.

Des del teu punt de vista, de què creus que depèn la felicitat?

Depèn de la sort que tinguis. Qualsevol circumstància per petita que sigui et pot privar d’aquest estat de plenitud.

Creus que nosaltres decidim estar feliços o no? Quan diem que estem feliços, és gràcies a nosaltres mateixos?

Nosaltres podem posar molt de nosaltres mateixos per tal d’evitar situacions que puguin posar en perill aquest estat, però per molt que t’hi capfiquis l’essencial de la felicitat no depèn de tu. Possiblement és més fàcil evitar la infelicitat que planificar ser feliç.

Si és que no, quins altres factors ens fan feliços?

Sentir que els altres també se senten feliços. La felicitat individual sempre és incompleta, s’ha de compartir.

Per què té a veure amb altres factors?

Perquè no només hi ha una via o un camí per ser feliç i per què mai saps com pot sorprendre’t la felicitat. Són situacions que tenen a veure amb la fortuna, que apareixen sense buscar-les però que s’han d’aprofitar. Com deien els epicuris: “Carpe diem”, aprofita el moment perquè mai no saps quan ho tornaràs a viure.

Creus que l'autoconeixement juga un paper important en la nostra felicitat?

Crec que no. Crec que mai no sabem del tot el que som. I si arribes a saber-ho i arribes a la conclusió que no estàs fet per ser feliç, què passaria? Encara t’ensorraries més. Jo crec que la gent que t’envolta sap més de tu que tu mateix perquè tendim a l’autoengany.

Per a Plató, la felicitat és possible quan l'home pot contemplar l'essència de les idees de Déu. Estàs d'acord?

És un estat de plenitud, més o meny com el que jo defenso sobre la felicitat. Però no crec que calgui arribar a aquesta situació. La felicitat es pot experimentar en les petites coses, fins i tot canviant els bolquers al teu fill.

Kant considera que ser feliç és un impediment per actuar amb moral. Que en penses sobre això?

La recerca planificada i estratègica per ser feliç no només és un obstacle per a la moral sinó també per aconseguir ser feliç de veritat. Si fos així una persona podria ser feliç fent mal algú. Kant considera que la felicitat és un afegit mai no planificat ni buscat d’una acció que ha de ser bona per si mateixa, és a dir, que no busca la recompensa ni es fa per evitar el càstig.

Nietzsche considera que hi ha dos tipus de felicitats, a la que aspira la gent (com ell anomena) cansada de la vida, una felicitat plena de tranquil·litat, i la que es basa en la superació de les dificultats diàries. Creu que realment existeixen aquests dos blocs?

Nietzsche té un sentit heroic i quasi aristocràtic de la felicitat. Només uns quants són mereixedors de la felicitat perquè la majoria fuig de les dificultats i busca el més fàcil. Ell és un pensador vitalista, considera que la vida es manifesta en la lluita continua amb el seu entorn i sobretot amb ell mateix. Per tant, no està d’acord amb identificar felicitat amb tranquil.litat, que seria propi de la moral d’esclaus o de la moral cristiana que aspira a la recompensa en el paradís on eternament no passa res.

André Compte-Sponville diu que en general no som feliços, creus que la majoria no ho som?

Si es planteja d’aquesta manera no estic d’acord. Jo crec que la major part de la nostra vida no som conscients si gaudim o no de la felicitat. Per saber-ho hem d’aturar-no i valorar el moment. Si no tenim aquest moments no tenim la noció de felicitat. Si el nostre treball diari no ens permet un mínim d’instants per avaluar la nostra vida no hi ha manera de constatar si som feliços o no. En aquest sentit la felicitat seria el resultat de sumar i restar el moments positius dels moments negatius. Com ho plantejaria un utilitarista. Si no hi ha números vermells, el resultat és que som feliços.

Creu que es pot ser feliç sent religiós i obeint els cànons de determinada religió? Per què?

I tant. Per això hi ha més creients que no creients. Sentir-se recolzat per alguna cosa superior psicològicament et fa sentir més segur i per tant més predisposat a la tranquil·litat d’ànim que pregonen la religions. Aquest és el tipus de felicitat que rebutja Nietzsche.

Hi ha quatre químics naturals en el nostre cervell que els científics asseguren que són les que ens fan sentir la felicitat. Està d'acord? Creu que la ciència té un paper important en poder ser feliç o ho troba molt sobrevalorat?

La ciència és important per conèixer la maquinària cerebral que hi ha darrera dels estats relacionats amb tot allò que relacionem amb la felicitat. Per exemple, l’endorfina és la que ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos, l’oxitocina acompanya al sentiment amorós, la dopamina està darrera de la recerca del plaer i la serotonina ens pot ajudar a la relaxació.

Jo crec que tot això està molt bé si no és perquè darrera d’això pot haver interessos per medicalitzar la felicitat. Totes aquestes substàncies es poden sintetitzar en un laboratori i convertir-se en píndoles accessibles a la gent. Això pot estar en relació amb el que molta gent intenta oblidar una vida força ensopida amb un dopatge programat per ser feliços. Entenc que persones depressives hagin de prendre medicacions relacionades amb alguna d’aquestes substàncies, però fer-ho simplement perquè ets incapaç d’assolir-lo per tu mateix em sembla depriment. Per això ja està la religió que si recordeu, segons Marx, és l’opi del poble. Entre la medicalització de la felicitat i la religió, prefereixo aquesta última, tot i que tant una com l’altra provoquen addiccions. És preferible patir que no pas deixar-te esclavitzar per algunes d’aquestes sortides. Jo sóc partidari de la llibertat, més que de la felicitat. Un llibre que us aconsello llegir és el “Món feliç” d’Aldous Huxley que planteja aquest tema.