El jo experimentador i el jo narrador (Kahneman)

Diversos economistes del comportament que volen saber com prenem les persones les decisions econòmiques han arribat a la mateixa conclusió que Gazzaniga: que l'hemisferi esquerre del cervell no només és la seu de les nostres capacitats verbals, sinó un intèrpret intern que constantment intenta donar sentit a la nostra vida, utilitzant pistes parcials per tal de configurar històries plausibles. (386)

Qui pren les decisions? Qui decideix comprar un Toyota en lloc d'un Mercedes, anar de vacances a parís en lloc de Tailàndia i invertir en bons del tresor de Corea del Sud en lloc de la borsa de Xangai?

La majoria d'experiments han indicat que no hi ha cap jo únic prenent aquestes decisions. ben al contrari, resulten d'un estira-i-arronsa entre diferents entitats interiors sovint en conflicte. (387)

Daniel Kahneman, que va rebre el premi Nobel d'Economia, va fer un experiment extraordinari. Kahneman va demanar a un grup de voluntaris que participessin en un experiment en tres parts. (387-388)

1- A la part "curta" de l'experiment, els voluntaris ficaven una mà en un contenidor ple d'aigua a 14ºC durant un minut, que no és agradable, frega el dolor. Al cap de seixanta segons, els deien que traguessin la mà.

2- En la part "llarga" de l'experiment, els voluntaris ficaven l'altra mà en un altre contenidor d'aigua. La temperatura era de 14ªC, però després de seixanta segons s'afegia aigua al contenidor dissimuladament i s'apujava la temperatura a 15ª. Treinta segons després, els deien que traguessin la mà. Alguns voluntaris feien primer la part curta, mentre que d'altres començaven per la part llarga.

3- En tots dos casos, exactament set minuts després que s'acabessin les dues parts, arribava la tercera part i la més important de l'experiment. Es deia als voluntaris que havien de repetir una de les dues parts i que podien decidir quina; el 80% preferien repetir l'experiment llarg, perquè el recordaven menys dolorós. (388)

Conclusions: L'experiment de l'aigua freda (...) exposa l'existència d'almenys dos jos diferents dins nostre: el jo experimentador i el jo narrador.

El jo experimentador és la nostra consciència moment a moment. Per al jo experimentador, és obvi que la part llarga de l'experiment de l'aigua freda és pitjor. Primer experimentes l'aigua a 14ªC durant seixanta segons, que és tan dolent com el que experimentes a la part "curta", i aleshores has d'aguantar trenta segons més d'aigua a 15ºC, que no és tan dolent, però tampoc és gens agradable. Per al jo experimentador, és impossible que afegir una experiència lleugerament desagradable a una experiència molt desagradable converteixi tot l'episodi en més atractiu. 

Tanmateix, el jo experimentador no recorda res. No explica històries, i rarament se'l consulta quan es tracta de les grans decisions. (388-389)

Recuperar records, explicar històries i prendre grans decisions és tot monopoli d'una entitat molt diferent que hi ha dintre nostre: el jo narrador. (...) Està sempre ocupat explicant contes del passat i fent plans per al futur. Com tot periodista, poeta i polític, el jo narrador agafa moltes dreceres. No ho narra tot, i normalment teixeix la història només amb moments pic i resultats finals. El valor de l'experiència sencera està determinat per la mitjana de pics i finals. (389)

Per exemple, en la part curta de l'experiment de l'aigua freda el jo narrador troba la mitjana entre la pitjor part (l'aigua estava molt freda) i l'últim moment (l'aigua encara estava molt freda) i conclou que l'aigua estava molt freda.

El jo narrador fa el mateix amb la part llarga de l'experiment. Troba la mitjana entre la pitjor part (l'aigua estava molt freda) i l'últim moment (l'aigua no estava tan freda) i conclou que l'aigua estava una mica més calenta. (389)

Molt important: el jo narrador és cec a la durada i no dóna importància a les diferències de durada de les dues parts. Per tant, quan pot escollir entre les dues, prefereix repetir la part llarga, la que "l'aigua estava una mica més calenta". 

Cada vegada que el jo narrador avalua les nostres experiències, en descompta la durada i adopta la "norma de pic-final": només recorda el moment pic i el moment final, i avalua tota l'experiència segons la mitjana entre aquests dos. Això té un impacte de llarg abast en totes les nostres decisions pràctiques. (389)

Kahneman va començar investigant el jo experimentador i el jo narrador a començaments dels anys noranta del segle XX, quan juntament amb Donald Redelmeier, de la Universitat de Toronto, va estudiar pacients sotmesos a una colonoscòpia. (390)

... què prefereixen els pacients? Tenir una colonoscòpia curta i crua o una llarga i cautelosa? (...) Si ho demanes al jo experimentador, segurament preferirà una colonoscòpia curta. Però si preguntes al jo narrador, votarà per una colonoscòpia llarga perquè recorda només la mitjana entre el pitjor moment i l'últim moment. Sembla, doncs, que, des del punt de vista del jo narrador, el metge hauria d'afegir uns minuts totalment superflus de dolor sord al final de la prova per tal de fer el record de tot molt menys traumàtic. (391)

Yuval Noah Harari, Homo Deus. Una breu història del demà, edicions 62, Barcelona 2016