El meu jo, el meu jo narrador.

Sigui com sigui, la majoria de la gent s'identifica amb el seu jo narrador. Quan diuen "jo", es refereixen a la història que tenen al cap, no al corrent d'experiències que viuen. Ens identifiquem amb el sistema interior que agafa el caos embogidor de la vida i l'explica en forma de contes consistents i aparentment lògics. Tant se val que l'argument estigui ple de mentides i llacunes i que es reescrigui mil vegades, de manera que la història d'avui contradigui descaradament la d'ahir; l'important és que sempre mantenim la mateixa sensació que tenim una identitat única i immutable del naixement a la mort (i potser fins i tot més enllà de la tomba). Això planteja la qüestionable creença liberal que sóc un individu i que posseixo una veu interior consistent i clara, que aporta sentit a l'univers sencer. (394)

Yuval Noah Harari, Homo deus. Una breu història del demà, edicions 62 Barcelona 2016