El truc de la norma del pic-final.

Els pediatres coneixen bé aques truc (la norma de pic-final). I els veterinaris també. Molts tenen pots plens de llaminadures a la consulta i en donen als nens (o als gossos) després de posar-los una injeció dolorosa o fer-nos una exploració mèdica desagradable. Quan el jo narrador recorda la visita del metge, deu segons de plaer al final de la visita esborraran molts minuts d'ansietat i dolor. 

L'evolució va descobrir aquest truc eons abans que els pediatres. Atesos els turments insuportables que les dones pateixen al part, pensaries que deprés de passar pel primer, cap dona amb una mica de seny s'avindria a tornar-hi. Tanmateix, al final del part i els dies següents el sistema hormonal segrega cortisol i betaendorfines, que redueixen el dolor i creen una sensació d'alleujament i, de vegades, fins i tot d'eufòria. A més, l'amor creixent cap al nadó i l'aclamació dels amics, els familiars, els dogmes religiosos i la propaganda nacionalista, conspiren per convertir el trauma terrible del part en un record positiu. (391-392)

(...) El jo narrador passa per sobre de les nostres experiències amb unes tisores esmolades i un retolador negre gruixut. Censura almenys alguns moment d'horror, i arxiva una història amb un final feliç. (392)

Yuval Noah Harari, Homo Deus. Una breu història del demà, edicions 62, Barcelona 2016