Nuccio Ordine: "S'hauria d'aspirar que la intel.ligent fos la ciutadania, no la ciutat".

Nuccio Ordine

Segons un conte zen, l'home primitiu es va elevar per sobre de la bèstia a l'oferir a la seva estimada la primera garlanda de flors. Aquell acte gratuït el va humanitzar. Sense marxa enrere. En aquest calador fondeja el filòsof i professor italià Nuccio Ordine, autor de La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema). Segons el seu parer, l'art, la literatura, la filosofia, la música i la poesia -prescindibles per a la societat utilitarista- són la saba de la humanitat.

-¿Mals temps per a la bellesa?

-Els pitjors. El capitalisme és tan agressiu i voraç que, a risc de l'autodestrucció, persevera en la lògica del benefici. Un exemple és Volks­wagen. El que la companyia havia guanyat no té comparació amb els milers de milions que gastarà en judicis. És la mateixa lògica que està a punt de destruir l'educació.

-¿En quin sentit?

-L'escola i la universitat s'han transformat en empreses. El seu objectiu és vendre diplomes a estudiants-clients. Maquiavel deia que el món es divideix entre qui sap i qui no. El que sap té el poder i el que no, és manipulat. Saber significa trencar les cadenes de la dependència.

-Aquest assumpte ja preocupava Demòcrit al segle V abans de Crist.

-És una antiga preocupació, sí. Però amb el coneixement que la humanitat ha acumulat durant 25 segles, hauríem d'haver posat un fre, preservar la nostra vida de l'excés d'utilitarisme, perquè el conflicte ha arribat a un punt terrible. ¿En vol un exemple?

-Si és tan amable.

-L'agost passat, el ministre japonès d'Educació, Hakubun Shimomura, va enviar una carta a 20 facultats de lletres per comunicar-los que no hi havia diners per permetre's «el luxe» de mantenir-les. ¡Això és gravíssim! Si consideres inútils la música, la literatura, l'art o l'arqueologia, la humanitat caurà en la barbàrie.

-La barbàrie ja ensenya els ullals.

-Estem a punt de veure la bèstia sencera. El fonamentalisme troba les seves arrels en la ignorància. Els gihadistes que destrueixen Palmira o roben els manuscrits de Mali, destrueixen béns de la humanitat. I les grans potències envien exèrcits per protegir pous de petroli, però mai per defensar un monument. ¡Un monument és únic i irrepetible, un pou de cru no! ¿Per què els polítics no comprenen la importància de la bellesa?

-¿Té una resposta?

-Perquè la bellesa ens ensenya a estimar el bé comú i a valorar la importància de la gratuïtat. Si una pintura de Picasso commou, no ho fa perquè dóna diners, sinó perquè fa vibrar les cordes del cor.

-¿A vostè quina inutilitat li fa vibrar les cordes del cor?

-Jo no puc viure sense escoltar els quatre últims lieder de Strauss, o el passatge Erbarme dich, mein Gott de La Passió segons sant Mateu de Bach.

-Música en majúscules.

-A El mercader de Venècia, Shakespeare diu que «l'home que no es mou per la concòrdia de dolços sons està inclinat a traïcions, estratagemes i robatoris».

-Quan no hi ha pa ni feina és difícil moure's per «dolços sons».

-La dignitat de l'home que no té sostre, un lloc de treball ni cobertura sanitària és una dignitat ferida. Però jo vaig néixer en una casa on no hi havia cap llibre. Al meu municipi, Diamante, no hi havia llibreries, ni un cine, ni un teatre. No obstant, vaig tenir un professor de Literatura italiana i Llatí que em va encomanar la seva passió.

-Els nens de l'èxode sirià no van a l'escola.

-I Europa ha començat a expressar un bri de solidaritat després que n'hagin mort milers al Mediterrani. ¡És esgarrifós! Cada vegada viurem més situacions difícils. Així que la idea és per on començar a construir una societat millor.

-¿Per on?

-El Tribunal de Comptes d'Itàlia ha declarat que l'Estat perd 70 milions per casos de corrupció, i 120 milions per evasió fiscal. Aquests 200 milions podrien resoldre problemes dels que pateixen. Però estem construint un ésser humà que només pensa en el seu petit perímetre.

-Doncs ja dirà.

-El poeta John Donne, del segle XVII, va dir: «Ningú és una illa en si mateix [...]; per això la mort de qualsevol home em disminueix, perquè estic lligat a la humanitat». És una visió en què tu saps que l'altre et pertany. La lògica de la multinacional, no obstant, és anar a una nació, explotar i deixar enrere terra cremada.

-¿Llavors?

-S'ha de començar per l'educació. Formar gent capaç d'apreciar valors com la solidaritat, el respecte a l'altre, la tolerància, la consideració de la pluralitat de llengües i cultures. ¿Com pot l'escola fer això? Quan a un nen de 13 anys se li pregunta «¿què vols fer de gran?», «¿quants diners vols guanyar?», estàs corrompent la seva puresa i li ensenyes que la seva finalitat és el mercat. ¿On és l'educació pura?

-¿Ja no existeix?

-Cal nodrir el sistema de valors. Li vaig sentir explicar a Andrea Camilleri una història que reprodueixo: es va declarar un incendi voraç a la selva i els animals van sortir-ne corrent. En un moment donat, el lleó, el rei, va veure un petit colibrí volar en direcció a les flames i li va dir: «¿Què fas, boig?». I el colibrí li va respondre: «Porto una goteta de rosada i intentaré sufocar el foc». Tots hem d'aportar la nostra gota de rosada.

-Com aquell estudiant que es va plantar davant del tanc a Tiananmen.

-Això mateix.

-Allò va ser el 1989. ¿Ja no queden gestos 'inútils' com aquell?

-Sí. Fa un parell de setmanes, ens van convidar a Zygmunt Bauman i a mi a la firma d'un conveni d'associacions que s'ocupen de discapacitats psíquics, considerats «inútils» per la nostra societat. És crucial donar-los importància. Crec que cadascú ha de fer el que ha de fer. Si jo, que sóc professor, no m'ocupo dels meus alumnes, sóc un criminal perquè mato la seva potencial passió.

-Els seus alumnes tenen sort.

-Els acostumo a llegir una carta que Albert Camus va escriure al seu mestre de primària a Algèria després de guanyar el Nobel. Li deia que sense ell mai hauria sigut el que era ni tindria el Nobel.

-Segurament va ser així.

-Un bon professor, un llibre, un concert poden fer-nos millors. La cultura és una forma de resistència a l'utilitarisme. Ho podem comprar tot amb diners, excepte el saber. La meravella de la cultura és que demana esforç, i és l'esforç el que ens fa millors. És una cosa que la moderna pedagogia no ha comprès. Cada vegada els fa més fàcil la vida als alumnes. I Rilke deia que «el que és fàcil ens porta a la foscor».

-Rilke no tenia internet.

-Avui es considera que per crear escoles modernes cal comprar ordinadors i tauletes. ¡És una estupidesa! A Anglaterra, on han fet una despesa enorme en tecnologia, només han pogut confirmar que els que hi han sortit guanyant són les empreses tecnològiques. Un professor apassionat transmet passió. Ensenyar és seduir.

-No parli alt, que estem enmig del Mobile World Congress.

-Barcelona té vocació de ser una ciutat intel·ligent. Però l'aspiració d'una smart city passa per grans inversions en tecnologia per poder saber amb rapidesa si hi ha un pàrquing a prop o per reservar entrades a museus. S'hauria d'aspirar que la intel·ligent fos la ciutadania. Els últims casos de terrorisme mostren que els que han perpetrat atemptats van sortir d'escoles de la perifèria de França i Bèlgica. Si l'únic valor que els proposem són els diners, se senten automàticament exclosos.

-El nom d'Al·là també és un concepte no utilitari.

-Giordano Bruno va dir que la religió és una cosa que serveix a la gent que no té una verdadera cultura. Els filòsofs no tenen necessitat de religió. Els terroristes viuen en un món on no hi ha valors i la religió és una forma de trobar una raó per viure. Si engrandim la bretxa entre cultivats i desesperats estem creant una bomba atòmica que, en un moment o altre, explotarà.

-¿Alguna drecera per evitar el devastador esclat?

-De moment, sóc pessimista, perquè veig una classe política incapaç. Són ignorants. Veuen la cosa pública com un camp a explotar. No aprecio en ells l'amor al bé comú. Però l'única resposta que podem donar és la del colibrí. Aportar la nostra goteta de rosada.

Núria Navarro, entrevista a Nuccio Ordine: "Els polítics no veuen la importància de la bellesa", el periodico.cat 28/02/2016