Karl Marx: "aquesta és la mena de comunisme que agrada als capitalistes europeus".
4 de desembre del 1857. L'arribada ahir al matí dels correus del
Canadà i l'Adriàtic ens il·lustra sobre una setmana d'història de la
crisi financera europea. Una història que pot resumir-se en poques
paraules. Segueix sent a Hamburg el nucli de la convulsió que es
trasllada amb més o menys cruesa cap a Prússia, i que, més o menys
gradualment, va reduint el mercat monetari anglès a l'estat d'agitació
de què sembla que es recupera. Ecos distants de la tempesta ressonen
també a Espanya i Itàlia. La paràlisi de l'activitat industrial i el
consegüent patiment de les classes treballadores s'estén ràpidament per
Europa. D'altra banda, la resistència que, comparativament, França
ofereix enfront del contagi desconcerta els economistes polítics, que
consideren que és un enigma de més difícil solució que la crisi general.
[...]
Per mantenir els preus i, per tant, per conjurar l'origen
actiu del perill, cal que l'estat pagui els que hi havia abans de
l'esclat del pànic comercial, i cal que respongui del valor de lletres
de canvi que ja no representen res llevat de fallides a l'estranger. Amb
altres paraules: els fons comunitaris, que el govern representa, han de
compensar les pèrdues dels capitalistes privats. Aquesta mena de
comunisme en què la responsabilitat mútua la suporta només una de les
parts sembla que agrada molt als capitalistes europeus. [...]
L'enfonsament d'Hamburg és una resposta concloent a aquestes
ments imaginatives que donen per suposat que la crisi actual té el seu
origen en la pujada artificial dels preus causada pel paper moneda. Pel
que fa a la moneda, Hamburg està en el pol oposat d'aquest país. Allí no
hi diners, només plata. Allí no circula paper moneda i les transaccions
es fan en metàl·lic, de la qual cosa la ciutat s'enorgulleix. I,
malgrat això, el pànic actual no tan sols castiga allí amb força, sinó
que des de l'aparició de la crisi comercial -el descobriment de la qual
no és tanmateix tan antic com el dels cometes- Hamburg ha estat la seva
víctima predilecta. Dues vegades en l'últim terç del segle XVIII es va
donar allí el mateix espectacle d'avui: i si hi ha algun tret especial
que la distingeix d'altres grans centres comercials del món és la
freqüència i virulència de les fluctuacions del tipus d'interès. [...]
Karl Marx, La crisi financera a Europa, New York Tribune, 22/12/1857
Comentaris