24-M: la festa de la filosofia a Manresa.

El grup de professores i professors de Filosofia de la Catalunya Central us volem informar que el passat divendres 24 de maig vam celebrar a Manresa la 1a Jornada de Filosofia a la Catalunya Central. Vam participar-hi els següents centres:


INS GERBERT D'AURILLAC (Sant Fruitós del Bages)
INS GUILLEM CATÀ (Manresa)
INS LACETÀNIA (Manresa)
INS LA PLANA (Vic)
INS LLOBREGAT (Sallent)
INS LLUÍS DE PEGUERA (Manresa)
INS PERE FONTDEVILA (Gironella)
INS PIUS FONT I QUER (Manresa)

Podeu veure un bon article al respecte a http://www.elpou.cat/noticia/988/jornada/filosofica/manresa

La filosofia va veure's al carrer a través d'una exposició d'aforismes que es van anar publicant al llarg de la jornada a l'avinguda de les Bases de Manresa. El professor de la Universitat de Barcelona, Josep Macià, va oferir-nos la conferència anomenada: Identitat i teletransport. Els participants a la jornada van prendre part en diferents tallers de lògica i conceptualització fiosòfica. També es van desenvolupar dos debats de temàtica ètica estimulats per la projecció del documental del professor de la Stanford University Philip Zimbardo. Els actes acabaren amb una petita cantata interpretada excel.lentment per estudiants de batxillerat. 

De fet, vam ser més de 300 estudiants de 1r de Batxillerat dedicats a la reflexió i a la crítica ben entesa. 

El professorat vam aprofitar per llegir un manifest a favor de la Filosofia i en contra la llei Wert que us adjuntem en aquest missatge. 

Si enguany vam fer la jornada a Manresa, ja ens hem posat a treballar per fer-la a una altra localitat el curs vinent, potser Gironella?

Manel Ramon

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació