15-M: és més una acció connectiva que acció col.lectiva.
Fa un parell d'anys un munt de joves i altra gent van ocupar places
de ciutats al llarg de moltes setmanes. Abans i després, en altres
països, s'han viscut fenòmens semblants, que comparteixen maneres poc
convencionals de fer política i de posar en dubte el funcionament
democràtic de les institucions representatives. En aquest sentit, el
15-M va ser un toc d'alerta, un esdeveniment que va sorprendre i va
alterar l'escenari del politics as usual . Amb el polèmic crit
de "No ens representen", manifestaven dues coses que molta gent
compartia: no val actuar en nom de la gent que dius que representes i
fer-ho en contra del contracte implícit que signifiquen les eleccions,
on es presenta un programa i la gent vota en relació al que s'hi
expressa; i no val dir que representes la gent, si les teves formes de
fer, de viure, els teus privilegis, t'allunyen dels que dius que
representes. El 15-M va sorgir, i segueix encara bategant, sense passar
pels intermediaris habituals del sistema polític. Va posar en relleu
que internet modifica també la manera de fer política. La democràcia
representativa parteix del principi que els presents a les institucions
representen els absents (que no poder ser-hi, per nombre i per
dificultat de trobar-se). Amb internet comença a ser veritat que els
absents també poden ser presents. I si bé això no ha de comportar caure
en l'error de la democràcia instantània, sens dubte permet imaginar
altres maneres de combinar deliberació, representació i poder popular,
en què les possibilitats de decidir siguin més compartides.
Dos anys després, ¿podem fer un balanç del que ha representat?
Des del meu punt de vista, la seva capacitat de renovació de l'escena
política va molt més enllà del recompte dels canvis concrets que els
puguem atribuir. La força ingènua i fresca amb què van preguntar, van
qüestionar i es van rebel·lar contra el realisme polític que ho explica i
ho justifica tot va ser un actiu que encara segueix tenint
repercussions. No són un moviment en el sentit convencional. No tenen ni
adreça ni portaveu reconegut. Són més acció connectiva que acció col·lectiva
. Però el cert és que van posar en marxa un procés constituent i de
renovació de la política que segueix avançant sense passar per les vies
institucionals previstes. Un llegat significatiu, no només atribuïble al
15-M, és que s'ha reforçat el sentit del que és col·lectiu, del que és
comú, sense acceptar la confusió habitual entre el que és públic i el
que és institucional. S'ha reforçat el suport a l'accés lliure a la
xarxa i la defensa dels fonaments bàsics de la convivència. Es va usar i
se segueix impulsant i reivindicant la força del coneixement i del
poder compartit. El revulsiu que va ser el 15-M ajuda a explicar
fenòmens com els de la PAH, les marees o la creixent
significació de les noves maneres de fer política que van aflorant aquí i
allà en diferents formats i concrecions.
Sembla clar que el procés de deslegitimació política que afecta
el conjunt del sistema polític espanyol presenta trets de canvi d'època
que són de caràcter global (canvi tecnològic que permet evitar
intermediacions que no aporten valor, globalització financera i erosió
dels sistemes de fiscalitat; menys capacitat d'acció dels governs
nacionals-estatals, etc.). Però té també característiques i intensitats
pròpies. La màxima pluralitat i heterogeneïtat social conviu malament
amb un sistema polític molt tancat, opac i tendent, des de la Transició,
al pacte entre elits basat en l' avui per tu, demà per mi i en el no ens farem mal
. La divisió de poders no ha funcionat i el deteriorament institucional
s'ha incrementat, a partir de la sensació d'impunitat dels que se
sentien amos del cotarro . La conjunció d'ambdues dinàmiques i
la constatació ciutadana que els que manen (s'anomenin Zapatero o Rajoy)
són mers transmissors d'ordres alienes al control democràtic, i que els
preocupa més satisfer les necessitats del mercat financer que les de la
ciutadania, han situat la desconfiança i el descrèdit dels polítics i
de les institucions en els seus nivells més alts. En aquest sentit, el
15-M ha tingut un paper desvetllador indubtable, ajudant a fer entendre
que si bé la política és necessàriament part de la solució, ara per ara
és també part del problema. I que la renovació de tot plegat depèn de
tots, no només dels que reclamen representar-nos.
Joan Subirats, Dos anys del 15-M: de què ha servit?, Ara, 13/05/2013
Comentaris