La Natura com a creació nostra (Oscar Wilde).


11. A qui si no als impressionistes devem aquestes admirables boires fosques que cauen suaument als nostres carrers, esfumant els fanals de gas i transformant les cases en ombres espantoses? A qui sinó a ells i al seu mestre devem els difusos núvols platejats que suren sobre els nostres rius, formant subtils masses d'una gràcia moribunda, amb el pont en corba i la barca balancejant? El canvi extraordinari perquè ha passat el clima de Londres durant aquests deu últims anys es deu completament a aquesta escola artística particular. Li fa gràcia? Penseu el tema des del punt de vista científic o metafísic, i veurà que tinc raó. En efecte: ¿què és la Natura? No és la mare que ens va donar la llum: és creació nostra. Desperta ella a la vida en el nostre cervell. Les coses existeixen perquè les veiem, i el que veiem i com ho veiem depèn de les arts que han influït sobre nosaltres. Mirar una cosa i veure-la són actes molt diferents. No es veu una cosa fins que s'ha comprès la seva bellesa. Llavors i només llavors neix a l'existència. Ara la gent veu la boira, no perquè n'hi hagi, sinó perquè uns poetes i uns pintors li han ensenyat l'encant misteriós dels seus efectes. Boires han pogut existir a Londres durant segles. Fins m'atreveixo a dir que no han faltat mai. Però ningú les va veure, i per això no sabíem res elles. No van existir fins al dia en què l'Art les va inventar.


Oscar Wilde, La decadència de la mentida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"