Els tres principis que resumeixen la idea d'una nova estètica (Oscar Wilde).

Oscar Wilde

12. En primer lloc, l'Art no s’expressa més que a si mateix. Té una vida independent, com el pensament, i es desenvolupa purament en un sentit que li és peculiar. No és necessàriament realista en una època de realisme, ni espiritual en una època de fe. Lluny de ser creació del seu temps està generalment en oposició directa amb ell, i l'única història que ens ofereix és la del seu propi desenvolupament. De vegades torna sobre els seus passos i ressuscita en alguna forma antiga, com va passar en el moviment arcaic de l'últim art grec i en el moviment prerrafaelista contemporani. Altres vegades s'avança a la seva època i produeix una obra que un altre segle posterior sabrà comprendre i apreciar. En cap cas representa la seva època. Passar l'art d'una època a l'època mateixa és el gran error que cometen tots historiadors. 

La segona doctrina és aquesta. Tot art mediocre prové d'una volta a la Vida i a la Natura i d'haver intentat elevar-les a l'altura d'ideals. La Vida i la Natura poden ser utilitzades de vegades com a part integrant dels materials artístics: però abans han de ser traduïdes a convencions artístiques. Quan l'art deixa de ser imaginatiu, fineix. El realisme com a mètode, és un complet fracàs, i l'artista ha d'evitar la modernitat en la forma i també la modernitat del tema. Les úniques coses belles són les que no ens afecten personalment. Citant gustós, diré que precisament perquè Hècuba no té res a veure amb nosaltres, és pel que els seus dolors constitueixen un motiu tràgic adequat. A més, el modern es torna antiquat sempre. La vida avança més de pressa que el Realisme; però el Romanticisme precedeix sempre a la vida. 

La tercera doctrina és que la Vida imita l'Art molt més que l'Art imita la Vida. La qual cosa prové no només de l'instint imitatiu de la Vida, sinó del fet que la fi conscient de la Vida és trobar la seva expressió, i l'Art ofereix certes formes de bellesa per a la realització d'aquesta energia. Aquesta teoria, inèdita fins ara, és extraordinàriament fecunda i dóna una llum completament nova sobre la història de l'Art.

Oscar Wilde, La decadència de la mentida.