La perfecció de l'Art (Oscar Wilde).

9. L’Art troba la seva perfecció en si mateix i no fora d’ell. No hi ha que jutjar-lo conforme un model interior. És un vel més que un mirall. Posseeix flors i aus desconegudes en totes les selves. Crea i destrueix mons i pot arrencar la lluna del cel amb un fil escarlata. Seves són les “formes més reals que un ésser viu”, seus són les grans arquetipus dels que són còpies imperfectes les coses existents. Per a ell la Naturalesa no té lleis ni uniformitat. Pot fer miracles a voluntat, i els monstres surten de l ‘abisme al seu crit. Pot ordenar a l’ametller florir a l’hivern i fer que nevi sobre un camp de blat a l’estiu.

Oscar Wilde, La decadència de la mentida.