Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Recull d'aforismes estiu 2015.

Catalunya a la cabeza de la mejora democrática inventa el concepto de oposición orgánica. TV1 y TV3, la cadenas más NOveDOsas. SOFISMAS: argumentos utilizados por el presidente de la Generalitat a favor de la independencia de Catalunya. SOFASMAS: cosas que se te ocurren cuando estás sentado en un sofá. - Sabes lo que es un Sij? - Pues, noj. Por fin he acabado de redactar mis memorias. Ahora espero recordar dónde las he guardado. La marcha de Wert a París compensa la fuga de cerebros a Europa. Voy a empezar a escribir mis memorias. A ver, ¿dónde cojones he dejado el boli? ¿Quieres que te diga en qué consiste la paciencia? Pues tendrás que esperar un poco. No sé si es válido lo de que no te mata te hace más fuerte, pero lo cierto es que revela tus debilidades más profundas. Engañar al dolor duele bastante. El amor más puro se contamina con solo pensarlo. La experiencia del dolor ajeno despierta el propio, pero solo tangencialmente nos ac...

Dret i justícia individual en Friedrich Hayek.

Imatge
Hayek consagró una parte importante de su reflexión al tema del derecho, al que le dedicó una de sus tesis de doctorado. Su concepción está centrada en la distinción entre diferentes tipos de derecho, los requisitos que deben cumplir las normas jurídicas, la relación entre la ley y la libertad y las condiciones necesarias para establecer un verdadero Estado de derecho. Asimismo, sostiene una noción de justicia que excluye absolutamente la idea de “justicia social”. Desde Camino de servidumbre , su primer “libro político”, se ocupó ampliamente del tema. Ley, legislación y libertad fue su obra de madurez sobre el derecho, la teoría social y el orden político. En esta profundiza su distinción entre órdenes espontáneos y organizaciones, interpreta el concepto de “justicia social” como “justicia distributiva” y asevera que es irrealizable, pues dicho concepto supone erróneamente que la sociedad es un conjunto de organizaciones. Finalmente, amplía la tesis de Camino de servidumbre de ...

El concepte nominalista de societat (Friedrich Hayek).

Imatge
Forges El  teórico austriaco asume un concepto nominalista de la sociedad, concordante con su individualismo metodológico. Sostiene que solo se puede comprender las acciones sociales como conjuntos de acciones individuales. No es posible intentar entenderlas directamente, como postula el colectivismo metodológico. La sociedad no existe independientemente de los individuos y es el nombre del conjunto de sus interacciones. Según Hayek , “llamamos sociedad a una multitud de hombres cuando sus actividades están mutuamente ajustadas entre sí. Los hombres en una sociedad pueden perseguir exitosamente sus metas porque saben qué esperar de sus pares. Sus relaciones, en otras palabras, muestran un cierto orden.” (2002a, p. 1) Por lo tanto, la sociedad no sería un sujeto colectivo político ni ético; no podría ser interpelada y no se le podría atribuir responsabilidad ni deber alguno. Sin embargo, su concepción de los órdenes autogenerados en la sociedad contemporánea implica u...

Els tres principis que resumeixen la idea d'una nova estètica (Oscar Wilde).

Imatge
Oscar Wilde 12. En primer lloc, l'Art no s’expressa més que a si mateix. Té una vida independent, com el pensament, i es desenvolupa purament en un sentit que li és peculiar. No és necessàriament realista en una època de realisme, ni espiritual en una època de fe. Lluny de ser creació del seu temps està generalment en oposició directa amb ell, i l'única història que ens ofereix és la del seu propi desenvolupament. De vegades torna sobre els seus passos i ressuscita en alguna forma antiga, com va passar en el moviment arcaic de l'últim art grec i en el moviment prerrafaelista contemporani. Altres vegades s'avança a la seva època i produeix una obra que un altre segle posterior sabrà comprendre i apreciar. En cap cas representa la seva època. Passar l'art d'una època a l'època mateixa és el gran error que cometen tots historiadors.  La segona doctrina és aquesta. Tot art mediocre prové d'una volta a la Vida i a la Natura i d'haver intentat el...

Què és la creativitat?

Imatge
Torrance (1969, citado en Ferrando Prieto, 2006) piensa que la creatividad es el proceso por medio del cual una persona es sensible a detectar lagunas en los problemas, busca posibles formas de resolver el problema mediante el planteamiento de una hipótesis, que luego pone a prueba, verifica, evalúa y presenta los resultados. Además agrega que el proceso creativo involucra la producción de ideas originales, recombinación de ideas (lo que le permite intuir nuevas relaciones entre las mimas) y ver las cosas desde diferentes ángulos. El autor también cree que la creatividad se compone de: fluidez, originalidad, flexibilidad y elaboración de ideas. Guilford (1959, Ferrando Prieto, 2006) por su parte, define al constructo como un proceso mental que se vale de algunas habilidades: 1. Detección de dificultades o defectos en una situación o producto (que llevan al individuo creativo a evaluar la situación y proponerse objetivos). 2. Fluidez mental: que podría definirse como un...

El debat entre llibertat i igualtat en Friedrich Hayek.

Imatge
El Roto El debate sobre el tema de la relación entre libertad e igualdad ha sido permanente en la filosofía política y en la teoría de la sociedad de la Modernidad. Hayek , Mises y otros consideran que estos conceptos son opuestos, y no pueden armonizarse, a diferencia de lo que afirman otros pensadores liberales, como Robert Dahl . Mises , cuyo planteamiento es análogo al de Hayek , afirma la desigualdad entre los seres humanos: “Los humanos, en realidad, somos tremendamente disímiles. Incluso los hermanos se diferencian por sus atributos físicos y mentales. La naturaleza jamás se repite, nunca produce en serie. Cada uno de nosotros desde que nacemos, llevamos grabada la impronta de lo individual, de lo único, de lo singular” (1996, v. I, p. 44). Por su parte, Hayek escribe: “La ilimitada variedad de la naturaleza humana, el amplio grado de diferencias en la potencialidad y capacidad de los individuos, es una de las más preciosas realidades que ofrece la especie humana” (19...

La Natura com a creació nostra (Oscar Wilde).

Imatge
11. A qui si no als impressionistes devem aquestes admirables boires fosques que cauen suaument als nostres carrers, esfumant els fanals de gas i transformant les cases en ombres espantoses? A qui sinó a ells i al seu mestre devem els difusos núvols platejats que suren sobre els nostres rius, formant subtils masses d'una gràcia moribunda, amb el pont en corba i la barca balancejant? El canvi extraordinari perquè ha passat el clima de Londres durant aquests deu últims anys es deu completament a aquesta escola artística particular. Li fa gràcia? Penseu el tema des del punt de vista científic o metafísic, i veurà que tinc raó. En efecte: ¿què és la Natura? No és la mare que ens va donar la llum: és creació nostra. Desperta ella a la vida en el nostre cervell. Les coses existeixen perquè les veiem, i el que veiem i com ho veiem depèn de les arts que han influït sobre nosaltres. Mirar una cosa i veure-la són actes molt diferents. No es veu una cosa fins que s'ha comprès la se...

La Vida imita l'Art molt més que l'Art a la Vida (Oscar Wilde).

Imatge
Oscar Wilde 10. Encara que això sembli una paradoxa (i les paradoxes són sempre perilloses), no és menys cert que la Vida imita l'Art molt més que l'Art imita la Vida. Un gran artista inventa un tipus que la Vida intenta copiar i reproduir sota una forma popular, com un editor emprenedor. Els grecs, amb el seu viu instint artístic, l'havien comprès; col·locaven en l'estada de l'esposa l'estàtua d'Hermes o la d'Apol·lo perquè els fills d'aquella fossin tan bells com les obres d'art que contemplava, feliç o afligida. Sabien que la Vida, gràcies a l'Art, adquireix no tan sols l'espiritualitat, fondària de pensament i de sentiment, la torbació o la pau de l'ànima, sinó que pot adaptar-se a les línies i als colors de l'Art i reproduir la majestat de Fidias el mateix que la gràcia de Praxíteles. D'aquí la seva aversió pel realisme .... Només l'Art produeix bellesa, i els veritables deixebles d'un gran artista ...

La perfecció de l'Art (Oscar Wilde).

9. L’Art troba la seva perfecció en si mateix i no fora d’ell. No hi ha que jutjar-lo conforme un model interior. És un vel més que un mirall. Posseeix flors i aus desconegudes en totes les selves. Crea i destrueix mons i pot arrencar la lluna del cel amb un fil escarlata. Seves són les “formes més reals que un ésser viu”, seus són les grans arquetipus dels que són còpies imperfectes les coses existents. Per a ell la Naturalesa no té lleis ni uniformitat. Pot fer miracles a voluntat, i els monstres surten de l ‘abisme al seu crit. Pot ordenar a l’ametller florir a l’hivern i fer que nevi sobre un camp de blat a l’estiu. Oscar Wilde , La decadència de la mentida .

La finalitat del mentider (Oscar Wilde)

8. La finalitat del mentider, que consisteix sobretot en seduir, en encantar, en donar plaer, és la base mateixa de la societat civilitzada, i un menjar sense ell, fins i tot en les cases més il·lustres, seria tan feixuc com una conferència en la Royal Society. Oscar Wilde , La decadència de la mentida .

El concepte de llibertat en Friedrich Hayek.

Imatge
Friedrich Hayek La reflexión de Hayek sobre la igualdad comprende tres aspectos principales: (a) su tesis de la desigualdad natural de los hombres; (b) la existencia de legítimas desigualdades económicas, y (c) las igualdades funcionales. Hayek sostiene que cada ser humano es un conjunto de atributos, producto de una combinación única de genes de donde proviene. Y esta unicidad biológica es reforzada por las diferencias de educación y formación. Estas disimilitudes se expresan en la distinta capacidad adaptativa a la vida práctica, especialmente al mercado. Los seres humanos se dividen en la mayoría y la minoría. La mayoría de las personas son “insuficientemente civilizadas”, y se guían por “atavismos” ( Hayek, 2007a). Las masas no comprenden las reglas y las leyes abstractas que rigen la sociedad extendida, por eso no logran adaptarse, adecuadamente, a la competencia. La minoría, en cambio, posee todas las capacidades de las que carecen las masas. Consecuentemente, Haye...

Antropologia de les creences (Carles Salazar).

Imatge
Ningú no dubta que vivim en un món materialista, racionalista i individualista. Però el desig o la necessitat del transcendent, misteriós, sobrenatural, extraordinari, irracional, ens sedueix, ens continua seduint perquè possible ment mai no ha deixat de fer-ho. ¿Per què? ¿Per què creiem en el que no entenem? ¿Per què tenim creences irracionals? Subratllem en primer lloc que el concepte d’irracionalitat a què faig referència no té cap sentit pejoratiu. Creences irracionals no són creences (necessàriament) falses, sinó creences que moltes vegades s’anomenen també contraintuïtives, creences que contradiuen la idea de realitat que usem en la nostra vida quotidiana. De seguida aprofundiré una mica més en aquesta definició, però abans voldria aclarir la perspectiva que adoptarà la investigació que ara endeguem. Ens podem apropar al problema de la irracionalitat humana des de punts de vista molt diferents. (...) D’antuvi, el meu objectiu no són creences o conductes patològiques, que són a...