La incertesa continua.


L'11-S va marcar el segle XXI amb el ferro de la incertesa. La humanitat va assistir atònita a una acció de terrorisme espectacle que ningú podia creure perquè semblava impossible que pogués ser veritat. A la incertesa sobre què eren capaços de fer els que havien dissenyat l'esdeveniment culminant de l'època de la televisió (quan, com i on hi tornarien) s'hi afegia la incertesa sobre la resposta d'un país amb consciència de potència hegemònica, atacat per primera vegada per gent de fora en terra pròpia. La suma d'aquestes incerteses donava com a resultat el pànic. Malgrat que, com deia Wittgenstein, "la llibertat de la voluntat humana consisteix a no poder conèixer ara les accions futures", els humans civilitzats del nostre temps suportem malament el pes del que és imprevisible. I la por es va instal·lar a Occident. Amb la ciutadania atordida, Bush i els seus aliats van creure que tot estava permès. I el president dels EUA va acomplir la terrible ignomínia de legalitzar la tortura. Paral·lelament anaven fent forat les doctrines que demanaven menys intervenció de l'estat en l'economia i més flexibilitat en les normes reguladores dels mercats. Però com ha escrit Robert Mangabeira, la flexibilitat "és una paraula clau que designa la generalització de la inseguretat". De manera que dos processos de propagació de la incertesa -la guerra antiterrorista i la globalització econòmica- han actuat al mateix temps sobre les consciències i les vides dels ciutadans.

Deu anys després de l'11-S, amb una crisi tractada amb pharmakon -receptes que mesclen remeis i verins- a la qual no es veu sortida, i amb dues guerres que ningú sap acabar, les noves generacions àrabs han emprès una dinàmica revolucionària que destrueix tiranies i posa en evidència les mentides d'Occident. Per ells, Al-Qaida és aigua passada. I els EUA toquen a retirada perquè el bosc de la croada contra el mal internacional no deixava veure com creixien els arbres de la croada interior de l'extrema dreta.

La incertesa continua.

Josep Ramoneda, Incerteses, Ara, 11/09/2011

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació