Conceptualitzar.

No hi ha res que desconcentri més la raó humana que el desordre. Per a un ésser racional és impossible habitar un món on conflueixin caòticament les muntanyes, els ocells i els arbres. Cal establir un ordre, una jerarquia, classificar. I per això és inevitable exercir una certa violència sobre allò concret, obligant-lo a conviure amb els seus semblants, encara que hagi de menysprear diferències significatives entre ells. Un trèvol queda atrapat en el gènera vegetal junt amb un roure; un cuc ha de compartir el seu nom amb el d´una balena.

Es tracta d´una violència necessària, per descomptat. (...) L´accés a l´universal és la condició de possibilitat que permet atribuir un predicat a cada subjecte: si no fos per l´abstracció, cada objecte d´aquest món resultaria incompatible amb la resta, romandria inevitablement aïllat en la seva singularitat.

Augusto Klappenbach, Sobre la abstracción, pretendido mal, Claves de razón práctica, nº 215, septiembre 2011