Sistema d´oposicions i excel.lència de la classe política.

A l´any 2000 vaig sentir de boca de Tung Cheehwa, llavors cap del Govern de Hong Kong, aquesta afirmació: "Greenspan m´ha dit que Xina té la millor classe política del món". (...)
Greenspan no és un cas aïllat; molts dirigents nordamericans i d´altres països senten un profund respecte per la classe política xinesa, que ha protagonitzat en els últims trenta anys el procés de desenvolupament econòmic més espectacular de la història universal. I amb un país de 1.300 milions d´habitants.(..) 
Els nous membres del Comitè Permanent del Politburó del PCX són tots enginyers o científics, tenen un grau molt alt de sofisticació econòmica i manegen les categories econòmiques com qualsevol altre dirigent occidental. Han superat els últims anys reptes diversos d´alta complexitat. (...)
És el sistema d´economia mixta, o capitalisme d´Estat, que inclou el control estatal d´al voltant un terç del capital empresarial, inclosa la banca, així com forts sistemes de planificació a llarg termini i de regulació, ha mostrat la seva eficàcia davant la crisi. Tots demanen més Estat, abandonant els fracassats postulats ultraliberals, el que suposa un moviment en direcció al model xinès. (...)
El PCX, amb més de setanta milions de membres (el 5% de la població xinesa), és la més gran meritocràcia del món. No és més que la versió actual del mandarinat, la burocràcia que ha governat durant més de dos mil anys. Des del segle sisè es reclutava a través dels exàmens imperials, basats en el mèrit. O sigui, fa quinze segles que els xinesos inventaren les oposicions, que a Europa a penes, si tenen un segle de vida. La cultura política del mandarinat, encorada en el pensament confucià, és una de les claus per entendre l´èxit econòmic de Xina en les últimes dècades.

Eugenio Bregolat, La clase política China, Dinero. La Vanguardia, 06/06/2010
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/eleccions-o-oposicions.html

Comentaris

ferran ha dit…
Seguro que 5000 años de sistemas opositores y selección meritocrática tienen que ver, y mucho, en el éxito económico. Pero me sorprende que evitemos fijarnos también en que el sistema político les proporciona una mano de obra barata y sumisa. Y que millones de inmigrantes repartidos por occidente les aseguren unos ingresos que contribuyen a fijar un determinado modelo de su balanza de pagos. ¿Por qué silenciamos los déficits chinos ahora?
a) Porque su éxito sirve para la propaganda del sistema liberal, que puede afirmar que, siguiendo las recetas occidentales, la implantación del libremercado de forma gradual (compartiendo espacio con la vieja economía planificada) es la responsable del éxito.
b) Porque la apertura del sistema presagia la movilización de millones de futuros consumidores: si los chinos consumieran productos occidentales, merecerían salir del "eje del mal", no? En algunos despachos se deben estar frotando las manos, por lo que han dado instrucciones a los voceros mediáticos para que detengan las críticas a las violaciones de los derechos humanos que sufren los chinos.
Manel Villar ha dit…
Nadie ha justificado que el neoliberalismeo tenga que ir de la mano necesariamente de la democracia. Su alianza puede ser y ha sido puramente coyuntural. Si la democracia no sirve se substituye por otra cosa. En el fondo lo que nos espera es un simulacro de democracia o una democracia dirigida. Algunos que han denostado las políticas socialdemócratas desde posturas izquierdistas por ser demasiado prudentes las añorarán. Sólo se valora lo que se pierde o está a punto de perderse.

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.