Consells d´un escèptic.


M´adreço a qui, no estant obligat a jurar per la paraula de cap mestre, examini les coses amb el seu propi criteri, guiat pels sentits i la raó. (...)
Al final un munt de gossos donen caça a la presa més fàcilment que un de sol, no t´estrany, per consegüent que després de tants homes com dius, i tan grans, mogui jo aquesta pedra, malgrat la meva petitesa, ja que en algun cas el ratolí alliberà el lleó de les seves lligadures. Tanmateix, no per això et prometo absolutament la veritat, ja que la ignoro como tota la resta, però en la mesura que pugui he de perseguir-la. Tu mateix la perseguiràs, un cop que sigui d´alguna manera descoberta i treta del seu cau, però mai no esperis enxampar-la ni posseir-la deliberadament, conforma´t com jo: assetjar-la és el meu objectiu, aquesta és la meva finalitat, això és el que també tu has de buscar.

Francisco Sanchez (1550-1623), Que nada se sabe, Austral, Madrid 1991, segunda edición.
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/quod-nihil-scitur-1

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"