Emocions i teoria moral plena.

Les emocions són fonamentals per a la racionalitat pràctica. Les teories ètiques tradicionals, centrades en els principis i les obligacions (deontològiques) o en el benestar i els resultats (conseqüencialistes), o, per dir-lo en el lèxic weberià, en l´ètica de la convicció o en l´ètica de la responsabilitat, són d´escasa ajuda a l´hora justa de prendre decisions morals o polítiques. Davant un individu que sap on està l´arma bacteriològica a punt d´esclatar i acabar amb mitja humanitat, de poc en serveix una ètica (dels principis inviolables) que sosté que sota cap circumstància està justificada la tortura; però, d´altra banda, dóna força por una teoria moral (de les conseqüències) que, quan es violen els drets, es mostra incapaç d´eixecar la mà, de dir res, perquè "cal veure quins són els resultats últims".

(...) En la ponderació, abans que uns impossibles càlculs que, suposadament, reduirien les diferents opcions a una única dimensió (la utilitat), ens serveix la saviesa pràctica, la Phronésis aristotèlica, i en aquesta, la calibració emocional és indispensable. L´algoritme normatiu, l´aplicació mecànica de la regla, imbècil per definició, acaba molts cops en el deliri. Els principis o les regles correctes poder ser cruelment cecs sense els sentiments correctes. Hi ha una cosa que no funciona quan algú no li compra un gelat al seu fill -o que simplement dubta sobre si ha de comprar-se´l- perquè amb aquest diner es pot salvar una vida a Àfrica.(...) Una teoria moral plena ha de reconèixer la importància dels sentiments sobre un mateix, com la vergonya, i d´emocions que inclouen i desborden la mateixa noció de justícia, com la compassió o la pietat. Qui no sent la primera quan ha de sentir-la "no es comporta bé"; qui davant d´un accidentat o malalt "per la seva culpa" (per anar sense casc en la moto, per fumar) s´hi nega a ajudar-lo, també.

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010