Dilema dels béns comuns.

L´anomenat dilema dels béns comuns posa en evidència que allò que és millor per a cada individu aïllat pot ser el pitjor per a la comunitat. L´explotació excessiva dels recursos -boscos, peixos, petroli- pot ser l´opció més convenient per a un subjecte. "Després de mi, el diluvi" és una màxima molt raonable en el camp privat. No hi ha cap raó perquè jo em preocupi dels altres i menys encara de les generacions futures. Gerret Hardin, en el seu clàssic article The Tragedy of the Commons, utilitzà l´exemple de la ramaderia. La sobreexplotació de les pastures comunals per un individu pot perjudicar la comunitat, però beneficiar l´individu. Aquest problema ha rebut molts nomes: dilema social, problema dels béns comuns, problema de l´aprofitat, problema de l´acció col·lectiva, problema de les externalitat negatives. Només pot tenir solució si donem un salt des de l´ús privat a l´ús públic de la intel.ligència, les creacions principals de la qual són la ciència, l´ètica i el dret.

José Antonio Marina, La inteligencia fracasada, Anagrama, Barna 2004