Arriben les rebaixes.

Entre el plec de mesures que el Govern impulsarà per plantar cara a la crisi figura la supressió d'una plaça de docent per cada dues vacants per jubilació. Això vol dir que quan en un centre es jubilin dos professors, l'alumnat d'un d'ells serà redistribuït entre la resta de companys, i a mesura que es produeixin noves jubilacions els grups s'inflaran en un procés paral·lel a la inflor de la pardalera del professor, a qui ja ni els bancs no donaran crèdit. És clar que, abans d'encabir cinquanta alumnes en una aula, sempre quedarà el recurs d'allargar la jubilació uns quants anys més o bé mobilitzar els reservistes.

Que jo sàpiga, de moment aquest pla encara no disposa de nom, si bé li escauria el de 2x1, igual que en aquelles campanyes comercials que consisteixen a bescanviar dos envasos vells d'un determinat producte per un de nou. O n'ofereixen dos al preu d'un, o bé el segon a meitat de preu del primer. Amb tot, sempre resultarà més eficaç substituir tot el professorat per un exèrcit d'ordinadors, que consumeixen menys i no els espanta cap ratolí.

Ni la reducció de docents ni la de metges, afectats per la mateixa mesura, no es deu a cap decreixement demogràfic d'alumnes i pacients. Calia un cop de tarannà i aquí el tenim. El pas següent serà reduir per decret el nombre d'alumnes per escolaritzar i de malalts per tractar. Per cada dos malalts pendents de ser operats, només se n'operarà un. I si l'operació és de vista, només s'operarà un ull. Això sí, a escollir. En l'àmbit educatiu, no és demà que la conselleria implanti l'escolarització en dies alterns per tal de descongestionar espais i pardaleres. L'alumnat de la A a la M farà classe dilluns, dimecres i divendres, i el de la N a la Z, dimarts, dijous i Tots Sants. Tanmateix, a cap polític -ni al més antimilitarista- no se li ha ocorregut de proposar una mesura per l'estil al si de les forces armades. Per cada soldat retirat, deu canons menys. Per cada oficial jubilat, mitja volta la companyia i cap a casa. Si l'oficial és cap de l'exèrcit, s'ha acabat el joc de seguir el rei.

Temo, però, que plovent com plou sempre sobre mullat haurem d'acabar fent com aquell mestre que, com explica Josep Pla a Humor, candor, era el millor mestre d'estudi que mai havia existit: "Era un home d'una cultura tan vasta que guardava les criatures de sol a sol".

Jordi Estrada, Crisi a meitat de preu, Regió 7, 12/06/2010