Hanna Arendt i el terme "biopolítica".

La polis és l´espai de l´acció (praxis) de la paraula (lógos), de l´actuar junt amb els altres. El nostre món actual, segons aquesta interpretació, no podria estar més lluny de tot això ja que significaria el triomf del tipus d´acció que representa el treball, el triomf de l´animal laborans. Des de la modernitat s´hauria donat el sorgiment d´un nou fenomen, el del social, una nova esfera que ja no és estrictament privada, com l´oïkos, però que en realitat significa un trasllat de les formes d´aquest a l´àmbit públic, ja que comporta l´extensió de l´administració de la casa, l´oikonomia, al nivell de la nació, la invasió d´allò públic per l´"administració domèstica col·lectiva", l´"economia nacional" (La condición humana, pàgina 42), que posarà fi definitiu a la vella separació de les dues esferes, privada i politica, amb la consegüent destrucció d´ambdues. Allò polític stricto senso desapareix convertit en gestió dels processos de la vida, administració al servei de les necessitats perentòries de l´espècie. la vida amb totes les seves urgències i violència ja no serà allò que era precís superar per donar pas a la llibertat política, sinó allò en què la política ha de submergir-se. El conformisme, els valors d´utilitat i plaer, la unicitat pròpia de la família s´estèn fora del seu original àmbit i la nació és concebuda com una gran família, i l´Estat nacional la seva organització. (...)

Hanna Arendt, si bé ha estat la primera pensadora a comprendre la significació d´aquest punt en l´esdevenir de la nostra cultura, mai no usà, que sapiguem, el terme biopolítica, que hagués jutjat una contradicció en si mateix, com de fet considerava que ho era l´expressió "economia política" (La condición humana, pàgina 42).

Jorge Álvarez Yagüez, El nacimiento de la biopolítica, Claves de razón práctica, Junio 2010, nº 203
Bibliografia:
Hanna Arendt, La condición humana, Paidós, Barna 1993