Les emocions, ciment de les relacions socials.

Les emocions són el ciment que assegura la coordinació social, inclosa la que regeix els fluxos informatius de l´economia de mercat (què, quant, per a qui es produeix). En un primer nivell perquè fan possible el funcionament de les normes socials. Arribes d´hora o et disculpes per arribar tard i et somric; no em dónes el promès i m´indigno; descobreixo la teva mentida, i em sento vexat i tu t´avergonyeixes. Les interaccions socials es fonamenten en normes lligades motivacionalment a través de les emocions individuals. Quan es violen les normes es desencadenen moltes emocions. La confiança permet que el comerç funcioni, que les transaccions es mantinguin malgrat les dilacions temporals entre el lliurament dels diners i la recepció de la mercaderia. Quan la confiança es trenca ens sentim humiliats, ofesos o indignats i ens tornem contra qui l´ha esberlat. Si veiem una injustícia ens enfadem. (...) Les normes, que lubrifiquen la dinàmica dels processos socials, se sostenen en una xarxa d´emocions que, alhora, s´ordeix amb fils neuronals, biològics.

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"