La distinció fregiana entre "sentit" i "significat".
Les paraules són signes que es componen de dos elements: el significat (la idea, concepte o contingut mental) i el significant (la seqüència de sons, la imatge acústica o gràfica en la llengua escrita: “arbre”). El signe lingüístic és el resultat de la unió d’aquests dos components: per a un xinès que no en entengui el català, el so “arbre” (significant) no serà cap signe, ja que no l’associarà amb cap concepte (significat).
Un concepte (significat) és un contingut mental que representa una classe d’objectes (referent) Per tant, si representa una altra cosa diferent és un signe, és a dir, una cosa que és al lloc d’una altra, dit d’una altra manera, el concepte “arbre” és el contingut mental que representa la realitat física “arbre”.
Una representació és una realitat mental. Per a la teoria del representacionisme mental no captem directament les coses que percebem, sinó que les captem sempre com representacions mentals, sense poder tenir mai un accés directe a les coses mateixes. (contingut extret en el llibre Por qué el mundo no existe, pàgina 222)
Tanmateix, aquest esquema triangular presenta alguns problemes. El filòsof i matemàtic Gottlob Frege planteja aquest exemple: El significant “l’actual rei de França” no té referent perquè a França en l’actualitat no hi ha rei. Si fem servir l’anterior teoria triangular, la falta de referent implicaria que no hi hauria significat, però això no obstant, tothom entén el significat de l’expressió “l’actual rei de França”. Frege va intentar solucionar aquest problema distingint entre sentit i referència; de manera que és possible que una expressió tingui sentit tot i que no disposi de referència. D’altra banda, poden existir dues expressions diferents que puguin tenir una referència comuna. Les expressions poden ser les següent: “Autor de Quixot” i “el manc de Lepant”. Totes dues expressen sentits diferents de la mateixa referència: Miquel de Cervantes. Fregue parla de sentit, no de significat. La referència és Miguel de Cervantes, l’objecte que denoten les dues expressions. El sentit és la manera com parlen de Cervantes.
En Por qué el mundo no existe, Markus Gabriel tracta la diferència entre sentit i significat fent servir el pensament de Frege: noms propis com “Odisseo” o “Gustav von Aschenbach” són noms que no es refereixen a cap objecte real: tenen sentit però no referència, se’ls pot entendre tot i que a res no es refereixen, “perquè per sentit d’una expressió Frege entén la forma en què (l’objecte) se’ns dona. Mentre que el seu significat és l’objecte al que el terme es refereix”. (pàgina 183). I més endavant afegeix: per significat “d’una expressió entén Frege l’objecte al que aquesta expressió es refereix. L’objecte pertany a un àmbit d’objectual. No tenim accés a aquest àmbit objectual sense que entri en joc el sentit”. (pàgina 187)
A més del concepte sentit, Frege utilitza un altre concepte, il·luminació o coloració. L’exemple utilitzat és la distinció entre “gos” i “quisso”. En aquest cas la diferència no és de sentit, sinó d’il·luminació. Si utilitzem el terme “quisso” (chucho en castellà) per parlar d’un gos el veurem d’una manera diferent si haguéssim utilitzat el terme “gos”; immediatament aquest animal apareix sota una altra llum. “Tots els objectes apareixen de certa manera (...) Tot se’ns apareix sempre sota una certa llum. I com els objectes poden ser donats de diferents maneres, pertanyen a diferents camps de sentit. El que jo entengui per ‘sentit’ inclou sempre la ‘il·luminació’, l’aroma d’una expressió o d’un pensament”. (pàgines 187-188)
Acabaré amb dues definicions de conceptes que Gabriel utilitza sovint al llarg del seu llibre i ens poden ajudar a entendre millor el que hem explicat i el que explicarem en les dues preguntes següents: àmbit objectual i camp de sentit.
Àmbit objectual: és un àrea que conté un determinat tipus d’objectes i en la que es compleixen regles que connecten aquest conceptes entre si. Així succeeix per exemple en l’àmbit objectual de la política, que inclou votants, els mítings, els militants dels partits, els impostos ... (pàgina 31) En primer lloc, tots els objectes pertanyen a algun àmbit objectual. I en segon lloc, hi ha molts àmbits objectuals: habitacions, galàxies, ciutats ... (pàgina 32)
Camp de sentit: són les unitats ontològiques bàsiques, els llocs on les coses, el que sigui, apareixen. (pàgina 59) No hi ha objectes o fets fora dels camps de sentit. Tot allò que existeix apareix en un camp de sentit. (pàgina 78)
Comentaris