El sentit de l'art, segons Markus Gabriel

El sentit de l’art, ens diu Markus Gabriel en Por qué el mundo no existe, ha deixat de ser la recerca de la bellesa. Diverses obres d’art modern demostren que això és així, són lletges i fins i tot repulsives (Las señoritas de Avignon de Picasso, per exemple). (pàgina 181)

El sentit de l’art, segons Gabriel, és el que ens enfronta amb el sentit. En les arts visuals, per exemple, es fan visibles els nostres propis hàbits de veure, la forma de veure els objectes. En la música passa una mica el mateix; no només sentim sorolls, com en la vida quotidiana, sinó que també aprenem alguna cosa sobre l’audició. (pàgina 182)

“L’art, continua el filòsof alemany, allibera els objectes del que tracta, situant-nos en posicions diferents davant d’ells i situant-los en un camp de sentit especialment creat per a ells”. (pàgina 182) Gabriel conclou: “el sentit de l’art és que ens acostuma a l’ambivalència del sentit”. (pàgina 186)

En una època dominada pel naturalisme s’entén l’experiència artística com un simple entreteniment. El naturalisme és l’afirmació que només existeix la naturalesa, que és idèntica a l’univers, l’àmbit objectual de les ciències naturals” (pàgina 220). L’art des d’aquesta concepció filosòfica es redueix a una simple intensificació de les emocions, una forma d’estimular el nostre cos o el nostre cervell. Gabriel considera que aquesta concepció de les coses, el naturalisme, és el resultat inacceptable de la generalització de les nostres apreciacions científiques”. (pàgina 193)

“Les obres d’art, afirma Gabriel, són camps de sentit reflexius, on l’objecte apareix juntament amb el seu sentit” (pàgina 196). “Els filòsofs, diu el pensador alemany, sovint pensen com ells mateixos i els altres pensen, una actitud que l’anomena reflexió, que consisteix a pensar sobre el pensament. Així, el que apareix ja no només són objectes, sinó la manera en què apareixen.”. (pàgina 188)

La concreció en l’àmbit de l’art de la reflexivitat filosòfica la trobem en l’anàlisi que Gabriel fa de l’obra de Malevich Cuadrado negro sobre fondo blanco. Aquesta obra és una mostra d’art abstracte, un tipus d’art que es caracteritza per ser un art sense objectes. Aleshores, si falta l’objecte com es pot dir que es tracta d’un camp de sentit reflexiu?

Malevich en aquest quadre presenta un quadrat negre sobre un fons blanc. Per a Gabriel, aquesta obra mostra exactament com els objectes ens apareixen realment: totes les coses apareixen davant d’un fons. El fons és el camp de sentit, el lloc on ens apareixen els objectes. (pàgina 196). Per als romans, segons Gabriel, “existència” significava “sortir de si”, o el que és el mateix, tot el que existeix surt des d’un fons, res no pot sortir de si mateix sinó d’una altra realitat que li serveix de fons. Això és, per a Gabriel, el que mostra Malevich en aquest quadre: l’objecte (el quadrat negre) emergeix des d’un camp de sentit (el fons blanc). (pàgina 197)

Tot apareix davant d’un transfons que per si mateix no emergeix. Si entenem això (i això és el que ens vol mostrar l’obra de Malevich) podem entendre perquè el món, segons Gabriel, no existeix. El món, el camp de sentit de tots els camps de sentits (l’àmbit de tots els àmbits, segons Heidegger, pàgina 54) en els que apareixen els objectes no existeix. (pàgina 199) Malevich aconsegueix amb aquesta obra, aparentment sense objectes, que sigui una obra sobre l’objectivitat, afirma Gabriel. (pàgina 198) El principal sentit de l’art és que ens allibera d’un error, l’error de creure que el món existeix. (pàgina 198)

Manuel Villar Pujol