Què ha quedat del maig del 68?



Mayo de 1968 en Francia - Wikipedia, la enciclopedia libre


Les protestes de 1968 van centrar la seva lluita contra el que es percebien com els tres pilars del capitalisme: fàbrica, escola i família. Com a resultat, cada àmbit va ser sotmès a una transformació postindustrial: el treball a la fàbrica s'externalitza cada cop més o, al món desenvolupat, es reorganitza seguint les línies del treball en equip postfordista, no jeràrquic i interactiu; l'educació permanent, flexible i privatitzada està substituint cada cop més l'educació pública universal; múltiples formes d'acords sexuals flexibles estan substituint la família tradicional.³ L' esquerra va perdre en la seva pròpia victòria: l'enemic directe va ser derrotat però substituït per una nova forma de dominació capitalista encara més brutal. D'aquesta manera, el capitalisme va usurpar la retòrica de l'esquerra sobre l'autogestió dels treballadors, convertint-la d'un lema anticapitalista en un de capitalista. Era un socialisme conservador, jeràrquic i administratiu.

Les protestes anticapitalistes dels anys 60 van complementar la crítica tradicional de l'explotació socioeconòmica amb una nova crítica cultural: l'alienació de la vida quotidiana, la mercantilització del consum, la inautenticitat d'una societat de masses en què portem màscares i patim opressions sexuals i d'altra mena. El nou capitalisme es va apropiar triomfalment d'aquesta retòrica antijeràquica del 68, presentant-se com una revolta llibertària reeixida contra les organitzacions socials opressores del capitalisme corporatiu i el socialisme "realment existent". El resultat final va ser la creixent limitació de l'esquerra a les qüestions de política cultural: la cultura cancel·lada i la política identitària van substituir en gran mesura la lluita de classes i les visions d'un nou ordre econòmic i polític.

Slavoj Zizeck, Tout ce qui bouge n'est pas rouge- Even fi it présents itself red, Zizeck goals and prods 04/11/2026


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació