El mite dels metalls.

Sou, doncs, germans tots els que viviu a la ciutat  (...) però, en crear-vos els déus, van fer entrar or en la composició d´aquells que entre tots de vosaltres que estan més capacitats per manar, per la qual cosa tenen més valor que els altres; plata, en la dels auxiliars, i bronze i ferro, en la dels pagesos i altres artesans. Com tots procediu del mateix origen, encara que generalment passi que cada classe de ciutadans engendri fills semblants a ells, pot donar-s´hi el cas que neixi un fill de plata d'un pare d'or o un fill d'or d'un pare de plata o que es produeixi qualsevol altra combinació semblant entre les altres classes. Doncs bé, el primer i principal mandat que té imposat la divinitat sobre els magistrats ordena que, de les coses més importants de la seva feina de bons guardians, la que han de dedicar major atenció és a  les combinacions de metalls que estan compostes les ànimes dels nens. I si un d'aquests, encara que sigui el seu propi fill, té en la seva part de bronze o ferro, el governant ha d'estimar la seva naturalesa en el que realment val i relegar-lo, sense la més mínima commiseració, a la classe dels artesans i pagesos. O al contrari, si neix d'aquests un fill que contingui or o plata, ha d'apreciar també el seu valor i educar com a guardià en el primer cas o com a auxiliar en el segon, doncs, segons un oracle, la ciutat desapareixerà quan la guardi el guardià de ferro o el de bronze.

 

Plató, La república 415a-c