El mite dels metalls.









Sou, doncs, germans tots els que viviu a la ciutat  (...) però, en crear-vos els déus, van fer entrar or en la composició d´aquells que entre tots de vosaltres que estan més capacitats per manar, per la qual cosa tenen més valor que els altres; plata, en la dels auxiliars, i bronze i ferro, en la dels pagesos i altres artesans. Com tots procediu del mateix origen, encara que generalment passi que cada classe de ciutadans engendri fills semblants a ells, pot donar-s´hi el cas que neixi un fill de plata d'un pare d'or o un fill d'or d'un pare de plata o que es produeixi qualsevol altra combinació semblant entre les altres classes. Doncs bé, el primer i principal mandat que té imposat la divinitat sobre els magistrats ordena que, de les coses més importants de la seva feina de bons guardians, la que han de dedicar major atenció és a  les combinacions de metalls que estan compostes les ànimes dels nens. I si un d'aquests, encara que sigui el seu propi fill, té en la seva part de bronze o ferro, el governant ha d'estimar la seva naturalesa en el que realment val i relegar-lo, sense la més mínima commiseració, a la classe dels artesans i pagesos. O al contrari, si neix d'aquests un fill que contingui or o plata, ha d'apreciar també el seu valor i educar com a guardià en el primer cas o com a auxiliar en el segon, doncs, segons un oracle, la ciutat desapareixerà quan la guardi el guardià de ferro o el de bronze.

 

Plató, La república 415a-c

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació