Intercanvi de mirades.

Retrat de vell amb nen

Gairebé vint anys després que Leon Battista Alberti completés la imponent façana de Santa Maria Novella, Domenico Ghirlandaio va rebre l’encàrrec del riquíssim comerciant Giovanni Tornabuoni de pintar la capella major de l’església. En l’últim terç del segle XV Domenico Ghirlandaio dirigia la bottega (taller) més important de Florència i, de fet, era considerat el mestre indiscutible de la pintura al fresc, el gènere que els florentins estimaven més que cap altre. Ghirlandaio va assumir el repte, acompanyat dels seus germans Davide i Benedetto i d’altres deixebles. La que ara es coneix com a Capella Tornabuoni és una de les obres mestres del Renaixement, comparable, per la seva ambició i per la seva complexitat iconogràfica, amb els conjunts pintats per Piero della Francesca a Arezzo i per Miquel Àngel i Rafael a Roma.

Destaca, per sobre de tot, l’extraordinària bellesa de les figures femenines, el model més elevat de l’elegància florentina, malgrat que Domenico, paradoxalment, no va poder fer honor al seu sobrenom, Il Ghirlandaio, heretat del seu pare, fabricant de garlandes, perquè la Signoria de Florència havia prohibit els ornaments florals als caps de les dones per evitar, sembla, les extravagàncies i els dispendis de les dames florentines. Domenico Bigordi -autèntic nom de l’artista- es va conformar amb els prodigiosos pentinats de les seves heroïnes.

No obstant això, l’obra més commovedora de Ghirlandaio no és un fresc ni és un homenatge a la bellesa florentina. És un petit oli sobre taula -gènere menor a Florència- on es representa l’intercanvi de mirades entre un nen i un ancià marcat per la deformitat. Domenico Ghirlandaio va aconseguir el que molt pocs artistes han aconseguit: expressar la continuïtat de la vida i la victòria sobre el temps a través de la tendresa.

Rafael Argullol, La mirada més tendra que s'ha pintat mai, Ara, 07/06/2015