Tot el que no és naturalesa és invent (Joan Fuster).
| Joan Fuster |
Si bé es mira, l´home -l´espècie humana- s´ha passat la vida
corregint la Naturalesa. Més encara, podria afirmar-se que l´home començà a ser
home de veres quan començà a rectificar
pel seu compte les realitats naturals
del seu voltant. És com si, arribat a un punt de maduresa en el desenvolupament
de la seva consciència, s´hagués
sentit descontent del món -món físic- que li venia donat, i decidís de seguida
reparar les falles que trobava al seu
entorn. (...)
Tot el que no és
naturalesa és invent. I observin
vostès que tots els invents coneguts,
des dels més rudimentaris als més complicats, s´apliquen a obviar una
dificultat, a salvar un obstacle hostil, a esmenar un defecte maligne:
dificultat, obstacle o defecte que, és clar, ens propina la naturalesa.
Joan Fuster, De llarg
abast, L´home, mesura de totes les coses,
pàgs. 73-76
Comentaris