Tot el que no és naturalesa és invent (Joan Fuster).

Joan Fuster

Si bé es mira, l´home -l´espècie humana- s´ha passat la vida corregint la Naturalesa. Més encara, podria afirmar-se que l´home començà a ser home de veres quan començà a rectificar pel seu compte les realitats naturals del seu voltant. És com si, arribat a un punt de maduresa en el desenvolupament de la seva consciència, s´hagués sentit descontent del món -món físic- que li venia donat, i decidís de seguida reparar les falles que trobava al seu entorn. (...)


Tot el que no és naturalesa és invent. I observin vostès que tots els invents coneguts, des dels més rudimentaris als més complicats, s´apliquen a obviar una dificultat, a salvar un obstacle hostil, a esmenar un defecte maligne: dificultat, obstacle o defecte que, és clar, ens propina la naturalesa. 

Joan Fuster, De llarg abast, L´home, mesura de totes les coses, pàgs. 73-76

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"