Prometeu, el mite.

Després d´una gran lluita entre Zeus i els déus contra els Gegants, fills de la Terra, la terra quedà deserta d´éssers mortals. Els déus encarregaren repoblar-la als fills de Jàpet, Prometeu i Epimeteu. Aquests modelaren amb fang els animals i els homes. Epimeteu aconseguí que el seu germà li deixés distribuir els dons entre els animals. Així, concedí a alguns animals armes per atacar i a altres, armes per defensar-se. A unes espècies les revestí amb pell perquè es defensessin del fred. A uns altres animals que havia fet molt petits, els donà un refugi segur subterrani. Prometeu, veient que l´home s´havia quedat desarmat, anà a l´olimp i robà el foc d´Hefest i la saviesa d´Atena i concedí ambdues coses a l´home.

Zeus, enfurismat, castigà Prometeu i, a fi d´impedir que l´home es des massa fort i savi, ordenà a Hefest que creés la dona. Els altres déus s´encarregaren d´atorgar-li dons. Afrodita li concedí la bellesa; Atena, la saviesa i l´habilitat en tots els terrenys; Hermes, la paraula fàvil i el ràpid enginy; les Gràcies, l´encant en el vestuari i en el moviment. Rebé per nom Pandora, la que té tots els dons. I Zeus la destinà a Epimeteu. Abans que Hermes l´acompanyés fins a aquest, Pandora va rebre del déu dels déus una gerra on hi havia els mals, amb ordre que mai la destapés. La curiositat, però, fou més forta que la prohibició. Greus foren les conseqüències que es derivaren per a tota la humanitat. Quan aixecà la tapa tots els mals s´escaparen, intentant en va Pandora tancar ràpidament la gerra: no quedà dins seu més que l´esperança.