Eros i Eris.

Pintura by Francis Bacon

Si haguéssim de reduir a una sola parella de ball la meravellosa mascarada de la mitologia grega, crec que podríem elegir la formada per Eros i Eris, l’atracció i la discòrdia. Totes les peces del trencaclosques mitològic contenen, en més o menys proporció, elements d’aquest duel permanent. Els déus o els herois, amb les seves conductes, mostren sempre el seu mestissatge de les dues forces. També el món de les formes, on l’ordre i el desordre, el cosmos i el caos, són fills alternatius de l’erotisme i la lluita.

La majoria de les mitologies segueixen un camí semblant, potser sense la claredat lògica de la grega. I també l’art de totes les èpoques, la continuació humana del món de les formes, ha jugat obligatòriament en la dinàmica entre el cosmos i el caos. Els artistes, coneixedors que la seva matèria primera era caòtica, han aspirat a crear obres d’art, és a dir, petits cosmos emmirallats en la gran obra de l’existència. O, simètricament, en el gran desordre de l’existència. Per això també hi ha hagut artistes que han invertit el procés: han buscat representar el desordre de les formes. Els expressionistes o els surrealistes, per camins diferents, van posar en relleu el desordre de la naturalesa. Però potser ningú, com Francis Bacon, va mostrar el desordre d’una naturalesa específica, la humana. Va ser ell qui va afirmar que “el caos engendra imatges”, el gran desvertebrador del cos humà. Molts artistes han perseguit la bellesa de la forma; Bacon, amb irrefrenable passió, va perseguir la bellesa de la deformitat. Per a ell Eros i Eris coincidien.

Rafael Argullol, El caos que engendra imatges, Ara, 31/05/2015

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació