Una pregunta tramposa (Ramon Alcoberro)

HI DEU HAVER POQUES PREGUNTES tan tramposes com «¿Què és la Il·lustració?», perquè fer-la exigeix com a condició prèvia i imprescindible… ser il·lustrat. Qui no forma part del club ni tan sols trobarà sentit a la qüestió. El debat sobre el significat de les Llums, que com a mínim arrenca d’una polèmica encetada al Berlinische Monatsschrift el 1783, pateix un vici d’origen, senzillament perquè pressuposa la seva premissa. Posats a intentar una resposta a la qüestió, ser il·lustrat té més de tarannà que de doctrina i més d’activitat que de concepte. És, senzillament, una condició de vida. A més sempre serà un concepte temporalment mal definit (¿hi havia il·lustrats a Grècia?) i de límits ambigus (¿quant de romanticisme hi ha en les Llums?). Dit a l’engròs, Il·lustració és allò que passa quan optem per fer preguntes. En paraules un xic cursis, les Llums són una genealogia, la tradició i la família dels que es deixen interpel·lar pels dubtes i fins i tot pels dubtes que no toquen. Il·lustrats són els que sempre es fan preguntes a deshora, que a més se les fan quan més impopulars resulten i que, a la fi, inevitablement es cremen per haver gosat reptar la gran arma del poder, que és la ignorància. Ras i curt: tothom qui dona per fet que es pot anar per la vida qüestionant coses que fins aleshores li semblaven òbvies (obvietats són allò que algun dia deixarà de ser-ho!) és per definició un il·lustrat, amb independència que hagi nascut a l’antiga Grècia, a la França del xviii o a l’indret més remot del món contemporani.

«Atrevir-se a pensar» és una audàcia que sovint es paga cara, òbviament, perquè qui se situa fora del ramat se la juga. Diu el Diccionari de sinònims d’Albert Jané que atrevir-se és jugar-se-la i també gosar, llançar-se, decidir-se, determinar-se, aventurar-se o insolentar-se. I hi afegeix encara: descarar-se o desvergonyir-se; i això té un preu. Descartes es va haver de refugiar als Països Baixos, Voltaire es va escapar primer a Holanda i després a Anglaterra, fins a acabar vivint a Ferney en una casa a dos-cents metres escassos de la frontera suïssa; Diderot, que va tastar la presó, no va publicar quasi res en vida. Maupertuis, La Mettrie i el marquès d’Argens es van acollir al palau de Sans-Souci sota la protecció de Frederic de Prússia. És el que passa quan se subverteix l’ús dels mots i, a més, quan ni tan sols és prou clar el significat dels mots.

Ramon Alcoberro, La gosadia de preguntar per què, El món d'ahir