Objecció contra el materialisme (Markus Gabriel)



El materialisme és una teoria segons la qual tot, sense cap excepció, està compost per objectes materials (ja siguin partícules elementals o qualsevol altra cosa). Si això fos cert, llavors la veritat de la teoria del materialisme també seria una configuració de partícules elementals que es manifestaria, per exemple, en forma d’estats neuronals dels cervells dels materialistes. Tanmateix, un pensament no és de cap manera cert per ser un estat cerebral. Si fos així, cada pensament que algú tingués com estat del seu cervell, seria necessàriament cert pels simple fet que algú el té. Però la veritat d’una proposició no pot ser idèntica a que algú se la trobi en un determinat estat neuronal. O en termes generals: No està gens clar com s’ha d’imaginar un concepte materialista de la veritat o del coneixement, ja que la pròpia veritat no és una partícula elemental ni consta de partícules elementals. (...)

Sembla que no es pot situar o localitzar qualsevol cosa a l’univers. Això nomé valdria si el fisicalisme o el materialisme fossin opcions rels; però aquestes teories es basen en errors olt barruers. Confonen l’àmbit objectual determinat amb el tot, com si un científic li digués al revisor d’un tren que en última instància no existeix i que només és un munt de partícules (la qual cosa no li dissuadiria de comprar el bitllet per al viatge).

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones Pasado & Presente, Barcelona 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.