La societat de l'evidència (Byung-Chul Han)



 

La societat de l’evidència (pàgs. 35-43).
La societat de la transparència és una societat de l’evidència. L’evidència elimina l’ambigüitat.

Contra la lògica de l’economia del plaer: el plaer viu de l’ambigüitat.
La societat de la transparència és enemiga del plaer. Dins de l’economia del plaer humà, el gaudi i la transparència no van units. L’economia libidinosa és estranya a la transparència. Precisament, la negativitat del secret, del vel i de l’encobriment esperona l’apetit i intensifica el plaer.
El joc amb l’ambigüitat i l’ ambivalència, amb secrets i enigmes, augmenta la tensió eròtica. La transparència o la univocitat seria el final de l’Eros.

Contra el joc de la seducció: l’evidència no admet cap seducció
El seductor juga amb les màscares, il·lusions i formes aparents. La coacció de la transparència elimina espais de joc del plaer. L’evidència no admet cap seducció, sinó un procediment. El seductor emprèn camins que són tortuosos, enredats i intricats I empra signes amb moltes significacions.

Contra la fantasia:  evidència és precisió i claredat.
La fantasia és essencial per a l’economia del plaer: un objecte ofert nu la desconnecta; només la posa en marxa una retirada i sostracció. de l’objecte.
El que aprofundeix el plaer no és el gaudi en temps real, sinó l’imaginatiu preludi i epíleg.
Segons Kant, la imaginació es basa en el joc. Això pressuposa espais de joc on res no hi ha definit amb fermesa i delimitat amb claredat. Necessita de la imprecisió i la manca de claredat.

Contra el poder: el poder és un joc estratègic que necessita el secret.
Els jocs estratègics impliquen en gran mesura manca de transparència i caràcter incalculable. El poder és un joc estratègic; juga en un espai estratègic; juga en un espai obert.


Contra la màscara: la màscara és el més contrari al superficial, la transparència.
Davant la mirada penetrant, davant l’obsessió de fer-lo tot transparent, Nietzsche defensa l’aparença, la màscara, el secret, l’enigma,l’ardit. i el joc: “Tot el que és profund estima la màscara (...) Tot esperit profund necessita una màscara; més encara, envoltant a tot esperit profund va creixent contínuament una màscara” (Més enllà del bé i del mal).


Contra l’hermenèutica: a favor de la informació.
La capa figurada erotitza la paraula, elevant-la a la condició d’un objecte del desig. La paraula actua amb més poder de seducció quan està revestida figurativament. La negativitat de l’ocult transforma l’hermenèutica en eròtica. Descobrir i desxifrar es realitza com un desvetllament agradable. En canvi, la informació és nua. La nuesa de la paraula li treu tot encant, l’aplana.  


Societat pornogràfica: la transparència exigeix una nuesa sense límits.
El gaudi immediat, que no admet cap rodeig imaginatiu i narratiu, és pornogràfic. No és casual que l’actual societat de la transparència sigui alhora una societat de la pornografia.


Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barna 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

The End.

El concepte porta ja una generalitat (Rafael Sánchez Ferlosio).