Malenconia.

Malenconia

Una prova força segura per distingir el farsant de l’autèntic creador és que aquest sempre expressa una gran insatisfacció respecte del seu treball mentre que aquell es mostra plenament satisfet. Prenent com a fonament la mentida, el farsant troba coherent tota forma de frau; obsessionat per obtenir la pròpia veritat el creador sempre imagina lluny el seu objectiu, per enorme que sigui l’energia dedicada. El creador mai escapa a un dubte insuperable.

Aquest estat de dubte permanent pot arribar a implicar una ànsia d’autodestrucció que, sovint, coincideix amb la maduresa creativa de l’artista. Entre molts, són els casos de Miquel Àngel, Caravaggio o Van Gogh. Els poemes escrits pel vell Miquel Àngel són una mostra d’insatisfacció progressiva que és directament proporcional a l’excel·lència obtinguda en el decurs del seu art. Giorgio Vasari, primer biògraf de Miquel Àngel, associa aquest insuperable dubte del creador amb el geni i la malenconia.

No obstant això, abans que l’artista florentí exterioritzés la seva terribilità a les seves poesies, Albrecht Dürer, el 1514, va donar forma simbòlica a l’estat psicològic descrit per Vasari. Mitjançant un laberint de símbols que encara avui sembla irreductible a la interpretació, Dürer grava a Malenconia I el tumultuós paisatge espiritual del creador. Podem retornar mil cops a aquest gravat i mai s’esgotarà el seu misteri. Podem estar informats del simbolisme del gos o de l’esfera o del quadrat màgic o del magnètic políedre truncat, però ens faltarà el significat profund del conjunt. Per arribar-hi hauríem d’entendre la mirada nostàlgica i furiosa de la dama alada. Però els secrets dels àngels mai es vulneren.

Rafael Argullol, L'insuperable dubte del creador, Ara, 19/10/2014