Justícia i imparcialitat


És obvi que una cosa és la igualtat en el sentit d´allò que és el mateix, idèntic, i una altra la igualtat en el sentit d´allò que és el més just. No sempre allò que és idèntic és allò més just. ¿Hem d´aspirar a la igualtat aritmètica o directa, la d´un igual a un, o a la geomètrica, que és proporcional? Aristòtil afronta la qüestió tant en la seva ètica com en la seva política, arribant a la conclusió que "sembla que la igualtat és allò que és just i ho és, però no per a tots sinó només per els que són iguals; i allò que és desigual sembla que és just, i certament ho és, però només pers als que són desiguals" (Política, 1208a). S´accepta, doncs, que la simple igualtat no equival a la justícia, perquè hi ha diverses condicions humanes. Per a Aristòtil la justícia és més aviat imparcialitat i no li sembla imparcial donar el mateix tracte a qui no són iguals: per exemple, alimentar al gegant Miló de Crotona amb la mateixa ració que á mi pot suposar donar un tracte igual, però de cap manera just.

Fernando Savater, La tradición filosófica de la igualdad, Claves de razón práctica, nº 36

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"