hipòtesi biològica 1


1. És essencial per als humans preocupar-se del seu futur. Aquesta característica es fonamenta en el llenguatge i en la consciència del temps, que són pròpies d´aquesta espècie.Per tant, és natural dir: una població d´éssers que tinguin consciència dels seu futur s´extingirien si, en general, no volguessin sempre continuar vivint. Per poder sobreviure, haurien, per tant, d´estar provistos de la necessitat de sempre voler seguir vivint. 2. La hipòtesi biològica no implica que un humà en particular no pugui existir si no té aquesta angoixa; només diu que una població d´aquests tipus d ´éssers hauria de desaparèixer si, en general, no estiguessin constituïts de manera que sempre volguessin continuar vivint. Així, també estaria explicada per la hipòtesi biològica per què l´angoixa davant la mort, tot i que sigui un sentiment normal, no és dóna entre els humans incondicionalment sense excepció. 3. De la hipòtesi biològica es segueix que, quan un home prefereix la mort, els mals de la vida han de ser excessivament grans.


Ernst Tugendhat, Nuestro temor de la muerte. Antropología en vez de Metafísica, Gedisa, Barna 2008

Comentaris

L'ésser humà, com totes les formes de vida de la terra te com a prioritat lluitar per no extingi la espécie, però al contrari dels altres éssers vius, l'ésser humà no segueix els principis de les lleis de la natura, això correspon a que el seu cervell està en comparació dels altres, molt més desemvolupat intel·lectualment, i la seva vida es molt més complexa als altres éssers, des de que l'home ha estat establer en societats "desemvolupades" a tingut com a habit destruir-se mutuament, ja sigui per la codicia, l'egoisme o els gelos que provoca estar en una societat, i això desembolupa mals psicològics a les persones (normalment les febles) que arribant a punts extrems de voler perdre la vida.

Pero jo no crec que s'arrivi al punt d'extingir-se, apart d'anar-nos destrossant entre nosaltres ens necessitem l'uns amb els altres, una persona no està feta per anar sola, sino que una persona depen d'una altre i aquesta depen de la primera i es tenen que donar la suficient confiança per creures i això fa que d'una manera o una altre no ens estingem.

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"