fronteres

Queda clar que les fronteres socials no poden ser considerades fronteres que defineixen el nostre objecte d´investigació, perquè la perspectiva que proposen no ens permet explicar adequadament les interseccions de fronteres, les eliminacions de fronteres, les barreges de fronteres, les eliminacions de fronteres, les barreges de fronteres. Per frontera s´entén, per exemple, la frontera de l´Estat-nació? O la frontera entre vida i mort? O la diferència entre subjecte-objecte? Una de les conclusions a què hem arribat és que el concepte frontera és molt ampli. Les tendències actuals en el traçat de fronteres són ara molt més contingents, perquè ja no posseeixen la capacitat vinculant que s´hi atribuïa. Tanmateix, això no vol dir que les fronteres han perdut valor. Les fronteres ara poden ser modificades; són considerades entitats subjectes al canvi, la qual cosa ens situa davant nous conflictes. La segona modernitat elimina les fronteres (cal garantir els drets dels éssers humans, no els drets dels ciutadans), però en tant que els elimina, imposa nous traçats de fronteres que ja no posseeixen el mateix poder vinculant ni la mateixa validesa, sinó que són molt ambivalents. Les fronteres es tornen líquides (Bauman). Les fronteres que semblaven naturals canvien, de manera que el mateix concepte de frontera modifica el seu estatus anterior i passa a dependre de decisions. Les relacions entre exterior i interior que abans eren clares es barregen. Així, doncs, els processos institucionals de decisió es veuen obligats a traçar noves fronteres: la desaparició de fronteres ens obliga a prendre decisions i fer diferències, però ara no segons la lògica antiga, sinó seguint la fórmula cosmopolita de "tant una cosa com l´altra". Totes les grans diferenciacions sobre les quals s´edificava la primera modernitat s´han diluït i imposen la necessitat de prendre decisions.

Ulrich Bech, Entrevista con Ulrich Beck, Barcelona Metrópolis, nº 70, tardor 2007